Torrent (hidrologia)

El torrent de Mortitx, a Mallorca.

Un torrent és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària. Normalment és un corrent d'aigua intermitent de flux impetuós i amb una gran capacitat d'erosió, que sovint només s'activa en èpoques de pluja.

Per extensió, també s'anomena torrent el barranc que s'ha format al llarg dels anys per l'erosió de les aigües.

Sovint, un torrent es divideix en tres parts morfològiques: la conca de recepció, el canal de desguàs o d'escolament i el con de dejecció.

Torrent pirinenc prop del port de Toses. En el mateix es pot veure la conca de recepció, el canal de desguàs i el con de dejecció.

Efectes de l'erosió durant una crescuda violenta i destructora a la Riera de la Bisbal en el seu pas pel Camí vell de Sant Salvador.

Un petit torrent que desemboca al riu Sant Joan (al seu torn, afluent del riu Guárico en Veneçuela, pertanyent a la conca l'Orinoco, es desprèn del vessant meridional de la Regió muntanyenca de l'Interior.

Un torrent és un corrent natural d'aigua situada en una zona muntanyosa, amb fortes pendents, cabal irregular i que pot tenir gran capacitat de erosió. És un terme molt emprat tant en hidrografia i geomorfologia, com en el camp més general de la geografia física. Sovint s'empra com a sinònim de barranc encara que aquest últim terme sembla tenir una relació més estreta amb el llit d'un torrent que amb la pròpia corrent fluvial del mateix. També s'empra amb molta freqüència, sobretot en la part oriental de la península Ibèrica, el terme d'origen àrab, rambla.

Règim torrencial

Per analogia amb la intensitat de les crescudes i de la breu durada de les mateixes, es diu règim torrencial d'un riu a un comportament molt irregular del seu cabal, gairebé sec durant gran part del temps i amb crescudes violentes i destructores en certs moments. Són de règim irregular els rius de les regions àrides o semiàrides. Alguns torrents d'àrees molt seques a les regions pròpiament desérticas reben el nom àrab de uadi si representen el cas extrem d'un torrent amb crescudes ocasionals i impetuoses en llits que romanen secs la resta del temps. També reben el nom de plujas torrencials les que són molt intenses i de breu durada.

Parts d'un torrent

Les parts típiques d'un torrent són:

• Conca de recepció, on es recullen les aigües durant les pluges. A la imatge que mostra les parts d'un petit torrent en els Pirineus es pot veure amb la seva forma d'un embut a la part superior del vessant. Aquest torrent té vistes al nord, de manera que la imatge està dirigida cap al sud, és a dir, cap a les vessants de obaga (que reben menys sol) quedant la part amb més neu a un banda qual cosa es pot deure a la procedència del vent durant la tempesta que va originar aquesta acumulació: en general, la major quantitat de neu s'acumula en els vessants de sobrevent, mentre que en les de sotavent, la neu dura menys temps. No obstant això, és just assenyalar que aquesta idea no simpre es compleix, ja que si es tracta d'un vent sec i càlid (vent fohen), com succeeix moltes vegades en algunes valls dels Pirineus, fer desaparèixer la neu al vessant més exposada a aquest vent. També és important la incidència dels raigs solars (vessants de solana i obaga, perquè els raigs solars expliquen encara més, la diferent quantitat de neu en les dues vessants: com és una foto dirigida cap al sud, l'oest queda cap a la dreta i la neu s'acumula en aquest costat perquè incideixen els rajos solars amb menor intensitat durant la tarda per l'ombra de la muntanya i per la major nuvolositat al final del dia.
• Canal de desguàs, on la llera es fa més estret i profund en accentuar la erosió vertical. Forma una vall en "V" típic quan el seu origen està exclusivament en les aigües fluvials.
• Con de dejecció o ventall al·luvial, on s'acumulen els sediments (blocs, còdols, grava, sorra) arrossegats per les aigües del torrent durant les crescudes, que s'acumulen en forma de ventall en arribar a zones de menor pendent, generalment, en el fons de la vall principal. Podeu intuir el canvi brusc de pendent en el començament del con de dejecció.

Els torrents a les zones plujoses

Torrent als Alps, Itàlia.

A la zona intertropical de selva, la vegetació pot modificar radicalment el que s'ha dit sobre l'erosió al canal de desguàs, ja que en el talweg del torrent, és a dir, a la part més profunda de la vall o del llera és on la vegetació és més espessa amb la qual cosa, no només s'impedeix o limita l'erosió sinó que contribueix a que el vessament sigui molt més lenta, convertint una petita conca d'un parell d'hectàrees o més petit en un corrent permanent de aigua, com es veu en la imatge superior d'un petit afluent del riu Sant Joan prop de Sant Joan dels Morros, en Veneçuela ja que el cabal d'aquest, que pot veure a la cascada, pot romandre bastants dies encara que no plogui.

Sinònims de torrent

• Rasa: A Catalunya hi ha torrents que són denominats rases a les comarques de l'Alt Camp, Alt Urgell, Anoia, Bages, Baix Camp, Berguedà, Conca de Barberà, Priorat, Segarra, Segrià, Solsonès, Tarragonès i Vallès Occidental.
• Còrrec: a l'Alt Empordà i Catalunya Nord abunden els torrents que porten aquesta denominació,
• Barranc.
• Llau, principalment a les comarques pirinenques: Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Pallars Jussà.
• Rambla.
• Escorranc.
• Xaragall o Aragall, sobretot a les comarques del nord del Barcelonès: Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental, a més de Mallorca.
• Carant: Corrent d'aigua molt pendent en terra rocosa, o el llit eixut d'un tal corrent d'aigua.

Principals cursos d'aigua

Curs fluvial	Cabal	Continuïtat
Riu	Abundant	Porta aigua tot l'any
Rierol	Escàs	Porta aigua tot l'any
Riera	Variable	S'asseca en èpoques seques, excepte quan plou
Torrent	Escàs (intens quan plou)	Porta aigua quan plou i els pocs dies següents

Vegeu també

• Rierol
• Dinàmica fluvial
• Erosió fluvial
• Quebrada
• Rambla (Geomorfologia)
• Riu