Transrealisme poètic
 |
L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Col·laboreu-hi!) Vegeu la pàgina de discussió |
[[Categoria:Articles per millorar des Plantilla:Deod']]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
El Transrealisme poètic o ucronisme segons el poeta Sergio Badilla Castillo es genera a partir de la transposició del temps, és a dir, es fusionen els escenaris temporals, en el corpus textual i s'interromp, d'aquesta manera, la coherència lineal entre passat, present i futur.
La realitat es transforma en una sort de derivació o llaç intemporal amb un trastemps, on es representen o executen les imatges i les accions poètiques. D'aquesta manera la idea temporal adquireix un caràcter paracrónic o de paracroníe.
Un altre element d'aquesta transitorietat és la ucronie a partir d'un punt en el passat en el qual algun esdeveniment va succeir, de manera diferent de com ho ha fet, en realitat ( allò que va poder ser i no va ser), en la temporalitat material, però que no obstant això és possible d'expressar-se com element emplaçat a l'espai immaterial, prenent com a suport les teories d'Einstein i Planck, respecte a la conjunció espai-temps.
Respecte del quàntum, Sergio Badilla Castillo, sosté que el transrealisme poètic, considera que el món concret de l'experiència aparent es dissol entre la barreja de transformacions i conversions subatòmiques que enfronta la matèria permanentment. El caos es troba en l'essència de la matèria; és l'element substancial i fortuït de les transformacions delcosmos davant la nostra percepció singular i precària de tots els dies.
La major certesa com a éssers creatius i poètics, d'acord al transrealisme és que l'univers imposa els seus canvis superiors en la capacitat perceptiva i imaginària del cervell, que aquest assumeix com una realitat subjectiva i plena de simbolismes i deliris.
Una altra característica del transrealisme poètic és l'acoblament de la realitat amb el mite, de manera que no existeix cap diferència entre certesa i incertesa. Segons Badilla l'evidència és un acte de xamanisme que està determinat per la circumstàncies i l'alteració de l'equilibri temporal/espacial.