Vés al contingut

Treufoc

De Viki.cat

Antoni Gibert, conegut pel sobrenom de Treufoc fou un bandejat mallorquí de principis del segle XVII. Membre de la colla de bandejats del capellà Mateu Ferragut "Boda" fou l'assassí de l'oïdor de la Reial Audiència Jaume Joan de Berga.

Robar per fam

Residia en el terme de Ciutat, on treballava d'hortolà. Sembla que les primeres topades que va tenir amb la justícia derivaren de la fam. Amb motiu de la mala anyada del 1613 ("romangué més espantat que el blat de l'any tretze", diu encara la dita popular) anà a la vinya del canonge Amengual a robar raïms. Els va sorprendre l'algutzir Sanxo amb qui es barallaren. L'any 1618, amb motiu d'una nova fam, anà al rafal de Francesc Melià i se'n dugué dues garbes de blat. Per aquest fet va ser empresonat i condemnat a galeres. Va escapar de la presó gràcies al suport del capellà Boda. El 9 de març de 1619 fugiren per l'excusat de la presó Sebastià Esbert, Onofre Jaume i Antoni Gibert.

Gibert en la colla del capellà Boda: l'assassinat de Jaume Joan de Berga

A les muntanyes de Caimari Gibert fou preparat per un altre famós bandejat Jaume Gamundí "Fembra".[1] Es volia venjar dels comissaris i algutzirs que l'havien empresonat i el capellà Boda el convencé d'actuar a les seves ordres. Gibert, dirigit pel capellà Boda i el cavaller Jeroni Pau de la Cavalleria, fou l'executor de Jaume Joan de Berga, jutge oïdor de la Reial Audiència. El virrei, després d'aquest assassinat, adoptà mesures extraordinàries: s'establí una força extraordinària de 50 comissaris per perseguir els assassins i s'oferiren recompenses de 2.000 ducats per a qualsevol persona que donàs alguna pista. Gibert es refugià a les muntanyes, però poc temps després anà a Ciutat. Va ser capturat l'agost de 1619 i executat a la Plaça de Santa Eulàlia. El seu cap va ser exposat a la Torre dels Caps del Palau Reial, on hi estigué fins el s. XVIII. Jeroni Pau de la Cavalleria també va ser executat. En canvi el capellà Boda aconseguí fugir de Mallorca en les galeres de Sant Joan de Malta. La seva pista es perd a Itàlia.

Referències

  1. ↑ Els bandolers a Mallorca ss. XVI-XVII Jaume Serra i Barceló El Tall editorial: Palma de Mallorca, 1997