Tritó palmat
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El tritó palmat (Lissotriton helveticus, abans Triturus helveticus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids.
Descripció i habitat
Comparats amb altres tritons són relativament petits; les femelles adultes poden arribar a fer fins a 95 mm de llarg i els mascles només 85 mm.
La coloració dorsal es marró i la del ventre groc clar. Els tritons palmats tenen una franja fosca lateral que travessa els ulls de banda a banda del cap, com si estiguessin emmascarats.
Els mascles normalment son més prims que les femelles i mostren diferències mes acusades durant l'època del zel, però el dimorfisme sexual pot atenuar-se o desaparèixer durant la fase terrestre dels adults a la tardor i l'hivern.[1]
Distribució i reproducció
El tritó palmat està present a l'Europa occidental i a la Gran Bretanya. No es troba al sud ni a l'est dels Alps ni tampoc a Irlanda. A la Península Ibèrica només es troba al nord de l'Ebre.
Els tritons palmats viuen a l'aigua durant el zel, que va del febrer a l'agost depenent de l'altitud. Durant aquest període el mascle mostra un filament a la punta de la cua i unes potes palmades que prenen una coloració molt fosca. Ponen els ous a les plantes aquàtiques, en séquies i rierols d'aigua neta. Les larves eixen passades unes dues setmanes; tenen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustacis, com dàfnies. Tot i que poden completar la metamorfosi en sis setmanes, sovint passen l'hivern en estat larvari.
El tritó palmat es un animal molt sensible a l'embrutament i als canvis de composició de les aigües, especialment pel que fa la presència d'aigua de claveguera, de purins, d'insecticides i altres productes químics. A causa de la preferència que mostren aquests animals per les aigües clares i netes, en l'antiga cultura popular de Catalunya hom deia que si hi ha un tritó (també conegut abans en el llenguatge popular com a "salamandra") a l'aigua, aquesta es bona per beure. Una de les observacions del folklore ancestral que il·lustra la preferència d'aquests petits animals per un entorn aquàtic net va ser recollida per Mossèn Esteve Caseponce a la rondalla de "La salamandra", part de la seva compilació de les Rondalles del Vallespir.[2]
Subespècies
- Lissotriton helveticus helveticus (Gran part de l'Europa occidental al sud de Dinamarca)
- Lissotriton helveticus punctillatus (Serra de la Demanda)
- Lissotriton helveticus alonsoi (Nord est de la Península ibèrica)
Referències
- ↑ Amphibiaweb - Lissotriton helveticus (anglès)
- ↑ Rondalles del Vallespir, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Reed. 1993
