Tungús
Tungús fou el nom amb el que antigament és denominada als evenkis.
Història
Al segle XII vivien al nord dels kerait mongols, al curs inferior del Selega, els markit (märkit), que no se sap si eren turcs o mongols, i han estat identificats amb els moukri dels escriptors bizantins del segle VI [1] que al seu torn podrien ser els Mo-ho dels xinesos, es a dir als tungús de l'Amur dels segle VII i VIII.
Per liquidar als kitan l'emperador xinès Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a bàrbars més llunyans. Els Liao (la dinastia dels kitan) estaven prou adaptats a la cultura xinesa per ser uns veïns acceptables però no era el cas del poble que vivia més enllà, als boscos de l'Ussuri i nord-est de Manxúria, coneguts com els djürchät o jurchen que serien els antics Mo-ho, després fraccionats en jurchen i solang i altres i dels que els solon (abans solang, que vivien entre l'Amur i el riu Argun) i jurchen eren els principals al segle XII.
L'ambaixador xinès que els va visitar el 1124-1125 els descriu com a verdaders bàrbars amb la residencia del khan rodejada de bestiar i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; els khan seia en un tron cobert de dotze pells de tigre, i es feien festes bàrbares amb beguda, música, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dones fent jocs de llums amb els miralls.[2] Just llavors els djürchät estaven sent organitzats per un cap enèrgic de nom A-kou-ta, del clan reial Wan-yen (1113-1123).[3]
Després de l'aliança amb els xinesos,[4] el 1114 es va revoltar contra el rei kitan i va llançar a la seva horda la conquesta del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sud de la moderna Harbin a la riba d'un afluent del Sungari) el 1114, Leao-yang el 1116 (després d'aquesta ciutat tota Manxúria va passar als djürchät). Lin-huang (capital septentrional dels kitan, al nord del modern Jehol) el 1120; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nord del Shanxi) el 1122. Pekín havia de passar a Xina segons els termes del tractat entre l'Imperi i els djürchät, però els xinesos no van poder ocupar la ciutat i finalment foren els bàrbars els que ho van fer (1122) però la van entregar a Xina el 1123. El rei djürchät, A-kou-ta va morir el 1123 i el va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. El darrer rei kitan Ye-liu Yen hi es va refugiar a la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir a la comarca de Wou-tcheou (1124) però fou derrotat diverses vegades i finalment capturat el 1125.
El nou rei djürchät va modificar el nom de la dinastia a Allchun (en tungús) que vol dir dinastia daurada (Kin en xinès, transcripció actual Jin, nom pel que ells xinesos anomenen el regne) i va intentar establir un estat regular organitzat a la manera xinesa.[5]
La dinastia Jin va subsistir fins el 1234 quan fou enderrocada pels mongols contra els que lluitava des de el 1211.
Referències
- ↑ M. Pelliot, A propos dels Comans, J.A. 1920
- ↑ Chavannes, Voyageurs chinois chez les Khitan et les Jou-tchen, J. A. 1897, I, 378; Wieger, Textes historiques, II
- ↑ Wan-yen podria ser la transcripció al tungús de la paraula xinesa "wang", equivalent a rei o príncep, segons la hipòtesi de Pelliot
- ↑ es va establir que el regne Liao es repartiria entre xinesos i djürchät
- ↑ De Harlez, Histoire de l'empire kin ou empire d'or, traduït de l'Aisin Gurun, 1887