Turó de la Rovira (Barcelona)
| Turó de la Rovira | |
|---|---|
| Fitxer:Vista Barcelona des del Turó de la Rovira.jpg Vista de Barcelona des del Turó de la Rovira
| |
| Cota màxima: | 261,8[1] msnm |
| Coordenades del cim: | 41° 25′ 9.878″ N, 2° 9′ 42.27″ E / 41.41941056°N,2.1617417°E{{#coordinates:41 | 25 | 9,878 | N | 2 | 9 | 42,27 | E | type:mountain(262)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Serralada: | Muntanya Pelada[2], (Collserola) |
| Situació: | Barcelona (Barcelonès) |
 Accediu al Portal:Geografia
| |
El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 metres que es troba al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.
Antiaeris
Per fer front als bombardejos que sofrí Barcelona a partir del febrer de 1937, les autoritats militars republicanes decidiren instal·lar unes bateries antiaèries al cim del turó de la Rovira. El cim del Turó ara està coronat per una plataforma d'antiaeris que formaven part de la defensa activa de la ciutat durant la guerra civil espanyola. Aquest lloc estava ocupat anteriorment per una finca coneguda com Peñasco o El Castell. La construcció dels antiaeris es dugué a terme l'any 1938 i s'hi col·locaren quatre canons Vickers 105 mm i altre armament defensiu. El 2006 un camp de treball internacional va iniciar la tasca de recuperació d'aquest conjunt defensiu. El 27 de març de 2011 s'inauguraren les obres de neteja i adequació de tota aquesta zona per fer-la més accessible, recuperant-ne la seva memòria.[3]
Poblat ibèric
L'any 1932 l'arqueòleg Josep Colomines i Roca inicià l'excavació d'un poblat ibèric, de tipus laietà, al cim del turó de la Rovira. Es descobrí part de la muralla i de les portes d'accés, així com 44 sitges amb material arqueològic de força interès.
Aquest poblat es creu que va funcionar entre els segles IV i els inicis del I abans de Crist. L'obertura de carrers, la construcció de cases i la instal·lació dels antiaeris han fet desaparèixer aquestes restes ibèriques.[4]
Barraquisme
La creixent immigració de la postguerra va comportar l'aixecament de grans poblats de barraques a tot Barcelona, que acollien una població d'unes 100.000 persones. Una part d'aquests habitatges precaris es situaren al voltant del Turó de la Rovira, a tres enclaus: Raimon Caselles (135 barraques), Francisco Alegre (306) i els «Cañones» (150). Aquest darrer grup aprofitaren les construccions dels antiaeris. El fenomen el barraquisme del districte d'Horta-Guinardó s'eradicà definitivament el 1990.[5]
Vegeu també
Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Turó de la Rovira (Barcelona)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Els antiaeris». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó.
- ↑ «El poblat ibèric». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 4 gener 2013].
- ↑ «El barraquisme». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. [Consulta: 4 gener 2013].
Bibliografia
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.