Txabi Etxebarrieta
Xabier Etxebarrieta Ortiz, més conegut com a Txabi Etxebarrieta (Bilbao, 14 de juliol de 1944 - Tolosa, 7 de juny de 1968, va ser un destacat dirigent d'ETA en els anys 60, conegut per haver estat l'autor material de la primera víctima d'ETA. Etxebarrieta fou també el primer militant d'ETA mort per les forces de seguretat espanyoles, pel que ha estat un dels icones més recurrents d'ETA i l'esquerra abertzale.
Era el tercer de quatre germans i va sofrir des de la infància una bronquitis greu que va condicionar tota la seva vida. Un dels seus germans grans era José Antonio Etxebarrieta (mort el 1973), defensor de Xabier Izko de la Iglesia en el Procés de Burgos (1970) i un dels personatges més destacats d'aquest procés.
Es va llicenciar en Ciències Econòmiques el 1967, en l'especialitat d'informàtica. Aquest mateix any i l'anterior va presidir la V Assemblea d'ETA, que donaria lloc a la primera escisió en el si de l'organització. En aquesta assemblea, que es va realitzar en dues parts, van esclatar les tensions entre el corrent obrerista (comunista i més allunyada del nacionalisme), que en aquell temps controlava la direcció d'ETA en l'interior, i les altres dos corrents, l'anomenada tercermundista i l'etnicista. Txabi Etxebarrieta, el seu germà José Antonio i el navarrès José María Eskubi van ser qui van encapçalar el corrent intern que va expulsar als obreristes més destacats. La primera part de l'assemblea, celebrada el 7 de desembre de 1966 a Gaztelu (Guipúscoa), va ratificar l'expulsió de l'obrerista Patxi Iturrioz decidida per endavant per l'Executiu (direcció màxima, a l'exili), provocant així l'escissió dels obreristes en una organització ETA Berri (Nova ETA), posteriorment Komunistak, embrió del que seria després el Moviment Comunista d'Espanya (MCE).
La resta dels militants van quedar automàticament enquadrats en el que es coneixeria com ETA Zaharra (Vella ETA) fins a 1968, que va tornar a ésser ETA a seques. En la segona part de l'assemblea, celebrada al març de 1967 en la casa d'exercicis espirituals dels jesuïtes de Guetaria (Guipúscoa), Txabi Etxebarrieta va ser escollit membre del Comitè Central i del Comitè Executiu de l'organització. En aquesta assemblea, a més, es van començar a donar els primers passos cap a l'elaboració d'una teoria revolucionària pròpia; d'Etxebarrieta prové el concepte de poble treballador basc, utilitzat per l'esquerra abertzale des de llavors. Així mateix es va dividir l'activitat de l'organització en quatre fronts: polític, militar, cultural i obrer, en el qual tindria un paper destacat Etxebarrieta.
El 7 de juny de 1968, el cotxe en el qual viatjaven Etxebarrieta i Iñaki Sarasketa és detingut per un control de la guàrdia civil a Aduna (Guipúscoa). Tement que fossin descoberts, Txabi Etxebarrieta va descendir del cotxe disparant l'agent José Pardines Arcay. Etxebarrieta i Sarasketa van fugir aixoplugant-se en la casa d'un capellà de Tolosa. Després de romandre unes hores amagats van decidir abandonar la casa parroquial, i foren parats immediatament per agents de la guàrdia civil que, àdhuc no coneixien les seves identitats, durant l'escorcoll no van detectar la pistola que portava Sarasketa. Sí van trobar, però, la d'Etxebarrieta. En aquell moment es va iniciar un tiroteig en el qual va resultar mort Txabi Etxebarrieta de dues ferides de bala a Benta Haundi Tolosa.
Iñaki Sarasketa va assolir escapar del tiroteig apuntant amb la seva arma al conductor d'un cotxe, al que va obligar a transportar-lo fins a l'església de Régil, on es va refugiar per a ser detingut a l'endemà. El 2 d'agost, en represàlia per la mort de Txabi Etxebarrieta i per ser presumpte torturador, ETA assassinà al cap policial Melitón Manzanas. Quan es van complir els deu anys dels successos de Benta Haundi, ETA assassinà al sergent Acedo Panizo, un dels integrants del control en el qual va morir Etxebarrieta.
Durant algun temps va haver un bust de Txabi Etxebarrieta a la plaça Urretxindorra del barri bilbaí d'Otxarkoaga, fins que va ser retirat per l'ajuntament el setembre de 2004, davant les protestes de l'organització ultranacionalista espanyola Basta Ya!.