Universitat de Girona
| Universitat de Girona (UdG) | ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona. Va ser fundada oficialment el 1991, tot i que els seus orígens es remunten a l'Estudi General, un ens creat el 1446 per Alfons el Magnànim. La universitat està formada per cinc campus –els més importants, el de Montilivi i el del Barri Vell–, a part del Parc Científic i Tecnològic; acull 12.977 estudiants i té 1.200 professors (dades del curs 2009-2010).[2][4] La rectora actual és Anna Maria Geli.[5]
Història
El rei Alfons el Magnànim va concedir l'any 1446 el privilegi d'impartir titulacions de gramàtica, retòrica, filosofia, teologia, dret i medicina a la ciutat de Girona, la qual cosa donà lloc a la creació de l'Estudi General. Les classes, però, no van començar oficialment fins el 1572 a causa de circumstàncies derivades de la guerra;[6] anaven càrrec de l'Església i dels síndics municipals, i es duien a terme a l'edifici que actualment es coneix com Les Àligues. La construcció –que s'estenia extramurs des del convent dels Dominics fins les proximitats de la Porta Rufina amb la façana donant a la plaça de Sant Domènec– fou aixecada expressament per acollir els estudis amb fons atorgats per Felip II; el bisbe Romeu en col·locà la primera pedra el 4 de desembre de 1561.[7] El benemèrit gironí Iu Arnós, amb una donació de 744 lliures barceloneses, va col·laborar notablement en l'acceleració de les obres.[7] El 1710 l'arxiduc Carles va concedir el títol de «Reial» la Universitat de Girona.[8] Les classes varen continuar, amb notable prestigi,[7] fins el 1717, any en el qual la universitat fou clausurada –igual que la resta d'universitats catalanes, excepte la recentment creada Universitat de Cervera– com a conseqüència del Decret de Nova Planta.[9][10]
Durant el segle XIX, durant la revolució liberal, l'Ajuntament de Girona va crear la Universitat Lliure de Girona, on s'oferien els estudis de dret i farmàcia. Aquesta universitat va tenir una curta durada, ja que només va existir del 1869 al 1874.[9][11]
Pel que fa a la història recent, la Universitat de Girona té els seus orígens en l'Escola Normal de mestres i especialment en diferents iniciatives sorgides durant els anys 60 que pretenien tornar a instaurar els estudis universitaris a Girona. Es van crear l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica (precursora de l'actual Escola Politècnica Superior), que depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya i va començar a impartir classes el curs 1973/74,[12] i el Col·legi Universitari de Girona, que depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[9] Posteriorment també es va recuperar l'Estudi General, que va impartir en els seus inicis estudis d'humanitats, empresarials, ciències i ciències socials.
El 30 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text del document, firmat per Jordi Pujol (President de la Generalitat) i per Josep Laporte i Salas (Conseller d'Educació), va ser publicat el 15 de gener del 1992 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.[11] Posteriorment, l'1 de juliol del mateix any, la Generalitat va publicar el decret 131/1992 segons el qual es segregaven, per integrar-se en la UdG, els següents organismes: de la Universitat Autònoma de Barcelona el Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la Universitat Politècnica de Catalunya l'Escola Universitària Politècnica.[13] El primer rector de la Universitat de Girona va ser Josep Maria Nadal i Farreras.[14][15]
Contemporàniament a la Universitat de Girona també es van crear la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, en un esforç per part del govern català d'expandir i modificar el mapa universitari català.[11]
Òrgans de govern
L'article 53 dels Estatuts de la Universitat de Girona diferencia quatre tipus d'òrgans de govern: òrgans col·legiats d’àmbit general (Claustre universitari, Consell social, Consell de govern –l'òrgan més important– i Junta consultiva), òrgans unipersonals d’àmbit general (rector/a, vicerector/a, secretari/a...), òrgans col·legiats d’àmbit particular (Juntes de facultat, Juntes d'escola, Consell de departament...) i òrgans unipersonals d’àmbit particular (Degà/ana, Director/a...).[16]
Llista de rectors
La Universitat de Girona ha tingut tres rectors durant la seva història recent:
| Rector/a | Mandat |
|---|---|
| Josep Maria Nadal i Farreras | 1991-2002 |
| Joan Batlle i Grabulosa | 2002-2005 |
| Anna Maria Geli de Ciurana | (2005-actualitat) |
Localització dins la ciutat
La Universitat de Girona té tots els seus edificis dins la mateixa ciutat. S'hi diferencien tres campus: el de Montilivi, el del Barri Vell i el Centre. Al Mercadal, situat al centre de la ciutat, s'hi troba l'edifici que acull la Fundació UdG: Innovació i Formació. Finalment, el Parc científic i tecnològic –tot i no ser pròpiament un campus– es troba a la zona de La Creueta, al límit de Girona amb Quart.[17] El total de la superfície de la Universitat és d'uns 165.000 m².[18]
Fora de la ciutat de Girona, hi ha càtedres de la UdG que tenen la seu en diverses poblacions de les comarques gironines; d'altra banda, hi ha diversos centres d'ensenyament superior que estan adscrits a la Universitat sense formar-ne part estrictament.
Campus de Montilivi
El Campus de Montilivi està situat al barri de Montilivi, a la vessant del puig amb el mateix nom, i ocupa una superfíce aproximada de 82.500 m², la meitat de la superfície total de la universitat.[18] Allà s'hi troben l'Escola Politècnica Superior (la qual consta de quatre edificis, anomenats P-I, P-II, P-III i P-IV), la Facultat de Ciències, la Facultat de Dret, la Facultat d'Econòmiques, l'Aulari Comú, el CIAE –Centre d'Informació i Assesorament de l'Estudiant– i un conjunt de barracons d'ús divers. També, just al mig, hi ha la Biblioteca de Montilivi –inaugurada el 2002 i ampliada el 2007–, de tres plantes i amb capacitat per 1.100 usuaris,[19] envoltada per espais verds.
A tocar del Campus de Montilivi, al sud, hi ha l'Estadi Municipal de Montilivi, on el Girona Futbol Club disputa els seus partits; just a sobre hi ha les instal·lacions del Servei d'Esports de la universitat. Cap a l'est s'hi troba la Residència d'Estudiants de Montilivi, inaugurada el 1998 i amb una capacitat de 210 places.[20] Finalment, al costat de l'Aulari Comú hi ha l'IES-SEP Montilivi, construït l'any 1980.[21]
Campus Barri Vell
El Campus Barri Vell està situat, com indica el seu nom, al Barri Vell, concretament al voltant de la Plaça Sant Domènec. En aquest campus s'hi troba la Facultat de Lletres, la Facultat de Turisme (pendent de la construcció d'una nova seu),[18] la Facultat d'Educació i Psicologia i l'edifici que acull el Rectorat. Annexa a la Facultat de Lletres hi ha la Biblioteca del Barri Vell, dividida en dos edificis (edifici Sant Domènec i edifici Muralla); fou dissenyada pels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover, pot acollir fins a 533 usuaris.[22]
Campus Centre
El Campus Centre, també anomenat Campus d'Emili Grahit –ja que es troba situat al carrer amb el mateix nom– comprèn l'edifici que allotja la Facultat d'Infermeria i la Facultat de Medicina; les dues estan pendents d'un futur trasllat al Campus de la Salut. L'edifici compta amb una biblioteca, la Biblioteca d'Emili Grahit.[23]
Parc Científic i Tecnològic
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona –projectat a finals de la dècada del 1990 i començat a construir el 2004[24]– és prop del veïnat de la Creueta (Quart), prop a la vila de Quart, a la banda oposada del puig de Montilivi d'on hi ha el Campus de Montilivi. Té una extensió total de 75.000 m², dels quals 36.000 estan construïts; actualment hi ha 6 edificis, dels quals un encara està en construcció.[25]
- Edifici Jaume Casademont
- Edifici Giroemprèn
- Edifici Monturiol
- Institut Català de Recerca de l'Aigua, creat 2006 en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).[26] Fou inaugurat el 2009.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
- Centre d'Investigació en Robòtica Submarina
- Futur edifici del CENTA (Centre Nacional de Tecnologies Agroalimentàries)
L'objectiu del parc és acollir i donar suport a empreses innovadores, spin-offs i estructures (sovint estructures mixtes universitat-empresa[27]) relacionades amb l'R+D.[28] La Fundació Príncep de Girona va traslladar la seva seu operativa al Parc (concretament a l'edifici Giroemprèn) a finals de 2010.[29]
La Fundació "Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Fundació Privada", nascuda el 2001 i formada per 20 patrons –entre ells la Universitat, l'Ajuntament, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, la Diputació i la Cambra de Comerç–, és qui gestiona i planifica el Parc.[30]
Campus de Ciències de la Salut
El Campus de Ciències de la Salut es projecta construir a Sarrià de Ter en uns terrenys prop de l'Hospital Josep Trueta cedits per l'Ajuntament que ocupen un total de 80.000 m².[31] El futur campus acollirà les facultats de Medicina i Infermeria, la seu de la Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i edificis privats relacionats amb la Universitat.[31][32] Està previst que les classes en el nou campus comencin el curs 2013/2014.[33]
Estudis impartits
Al curs 2010-2011, la Universitat de Girona impartia un total de 36 estudis diferents (44 comptant els centres adscrits).[34] En aquest mateix curs, el 2010-2011, es va completar l'adaptació de tots els estudis al Pla de Bolonya de l'Espai Europeu d'Educació Superior, igual que la resta d'universitats de Catalunya.[35] Aquesta nova metodologia d'aprenentatge és una característica diferencial dels estudis de grau.[36]
La UdG també ofereix més de 45 màsters universitaris en tots els camps,[37] així com programes de doctorat (PdD), formats per cursos estructurats dins l’oferta dels màsters de recerca i complementats amb altres activitats proposades des del mateix programa de doctorat.[38]
Organització
Facultats i escoles
- Escola de Doctorat
- Escola Politècnica Superior
- Facultat de Ciències
- Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
- Facultat de Dret
- Facultat de Lletres
- Facultat de Medicina
- Facultat de Turisme
- Facultat d'Educació i Psicologia
- Facultat d'Infermeria
Escoles adscrites
Departaments
Altres estructures
Biblioteques
La Universitat de Girona compta amb tres biblioteques repartides en diferents campus:[39]
| Biblioteca | Campus | Superfície | Capacitat | Comentaris | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| Biblioteca del campus del Barri Vell[40] | Barri Vell | 2.818 m² | 533 usuaris | Repartida en dos espais: l'Edifici Muralla i l'Edifici Sant Domènec. Projecte dels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover. | |
| Biblioteca del campus de Montilivi[41] | Montilivi | 6.836 m² | 1.100 usuaris | L'edifici de la biblioteca es situa al centre del campus de Montilivi. | |
| Biblioteca d'Emili Grahit[42] | Centre | 600 m² | 210 usuaris | Situada a la quarta planta de l'edifici d'Emili Grahit |
CIAE
Residències universitàries
Recerca
Instituts universitaris de recerca
- Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach
- Institut d'Ecologia Aquàtica
- Institut de Química Computacional
Centres de recerca participats per la UdG
Càtedres
Doctors honoris causa per la Universitat de Girona
La Universitat de Girona ha atorgat el títol de Doctor honoris causa a les següents persones:[43]
| Any | Doctor honoris causa | Padrí | Refs. |
|---|---|---|---|
| 2013 | Josep Fontana Lázaro | Rosa Congost | [44] |
| Ramon Garrabou Segura | Antonio López | [44] | |
| Jordi Nadal i Oller | Joaquim Nadal | [44] | |
| 2012 | Encarna Roca i Trias | [45] | |
| 2010 | Joan Roca i Fontané | José Antonio Donaire | [46][47] |
| Ferran Mir | Joaquim Rabasseda | [46][47] | |
| 2008 | Eric Hobsbawm | Anna M. García | |
| Miquel Roca Junyent | Xavier Arbós | ||
| Raimon Panikkar | Josep Maria Terricabras | ||
| Carmina Virgili | David Brusi | ||
| Joan Rodés | Carles Abellà | ||
| 2004 | Robert Brian Tate | Mariàngela Vilallonga | |
| Joan Bertran Rusca | Miquel Duran | ||
| Jaume Gil Aluja | Joan Carles Ferrer | ||
| 2002 | Miquel Batllori | Martí de Riquer | |
| 1997 | Fred Utter | Carles Pla | |
| Jaume Aragall | Anna M. García | ||
| Jerome Seymour Bruner | Ramon Canals |
Esports
El Servei d'Esports de la Universitat de Girona és l'organisme que organitza i acull les activitats esportives de la universitat. Les seves instal·lacions estan localitzades al Campus de Montilivi, i compten amb quatre pistes de tennis, tres pistes de pàdel, una pista poliesportiva i un camp de gespa artificial.[48] Moltes de les activitats que es duen a terme poden comportar un reconeixement de crèdits de lliure elecció (o crèdits ECTS pels estudis de grau).[48]
Es poden fer socis del Servei d'Esports els estudiants, ex-estudiants i personal de la universitat, així com els seus familiars més propers. Amb el carnet s'ofereixen descomptes en diversos llocs de la ciutat, especialment en piscines municipals.[48]
La Universitat de Girona té representació en els Campionats de Catalunya Universitaris i, en alguns casos, també en els Campionats d'Espanya Universitaris. En esports d'equip s'han obtingut bons resultats, com el primer lloc a Catalunya de bàsquet i futbol l'any 2010, i el bronze aconseguit en bàsquet als Campionats d'Espanya del mateix any.[49][50]
La Càtedra d'Esports i Educació Física (CEEF), per altra banda, té la seva seu a Banyoles i el seu objectiu és col·laborar amb la Universitat de Girona i amb aquesta ciutat per desenvolupar i fomentar l'esport i l'educació física.[51]
Xoriguers de la UdG
La Colla castellera universitària Xoriguers de la UdG va ser fundada l'any 1998 per un grup d'estudiants. El millor castell que han aconseguit fins el moment ha estat un 3 de 7 el 2007. Dos cops l'any organitzen diades castelleres a les quals hi assisteixen les altres colles castelleres universitàries de Catalunya.[52] Els assajos els duen a terme al prat de gespa davant de l'Escola Politècnica Superior del Campus de Montilivi.[53]
Activitats
La universitat du a terme activitats de promoció per a l'ensenyament no universitari, com són:
- Campus PreBAT
- Jove Campus de Recerca
- Nit de la Recerca
- Setmana de la Ciència
- Universitat dels Nens i de les Nenes de Catalunya
- Lego League
- Jornada de Portes Obertes
- Setmana de la Ciència
Miscel·lània
Fundacions
- Parc Científic i Tecnològic de la UdG
- UdG: Innovació i Formació
- UdG: Universitat i Futur
- Campus Arnau d'Escala
- Agroterritori
Centres de recerca participats
- Institut Català de Recerca de l'Aigua
- Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
- Insitut d'Investigació Biomèdica de Girona
- Centre de Noves Tecnologies Alimentàries
Agregacions estratègiques
La UdG constituí una agregació amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, la Universitat Pierre et Marie Curie i la Universitat de Lleida per formar el Pôle de recherche et d'enseignement supérieur Pirineus-Mediterrània.
Juntament amb la Universitat de les Illes Balears, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l'Institut Català de Recerca de l'Aigua impulsen el Campus Euromediterrani del Turisme i de l'Aigua (e-MTA), que el 2011 obtingué la distinció de Campus d'Excel·lència Internacional.
Referències
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ 2,0 2,1 «Memòria de dades del curs 2009-2010: Matrícula». Universitat de Girona.
PDF
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Memòria de dades del curs 2009-2010: Personal acadèmic». Universitat de Girona.
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ Pla 1985: 20.07
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pla 1985: 23.16
- ↑ Pla 1985: 29.04
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Història». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Pla 1985: 30.03
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «LLEI 35/1991, de 30 de desembre, de creació de la Universitat de Girona». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|30 de desembre de 1991|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Història de l'Escola Politècnica Superior». Universitat de Girona. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «DECRET 131/1992, de 22 de juny, pel qual s'integren a la Universitat de Girona diferents centres dependents de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|30 de desembre de 1991|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Josep Maria Nadal i Farreras». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «DECTRET 200/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Girona». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|8 de setembre de 2003|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Els campus». Universitat de Girona.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Biblioteca del Campus de Montilivi». Universitat de Girona.
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Montilivi, 25 anys de formació». IES-SEP Montilivi.
- ↑ «Biblioteca Campus Barri Vell». Universitat de Girona.
- ↑ «Biblioteca d'Emili Grahit». Universitat de Girona.
- ↑ «Breu història». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
- ↑ «Algunes xifres (dades d'octubre de 2009)». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
- ↑ «Centre de referència en recerca de l'aigua». ICRA.
- ↑ «PCiT: Presentació». Universitat de Girona.
- ↑ «Què és el parc». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «PCiT: La Fundació». Universitat de Girona.
- ↑ 31,0 31,1 Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Estudis de grau 2010-2011». Universitat de Girona.
- ↑ «L'espai europeu d'educació superior». Universitat de Girona.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ «Màsters universitaris 2010-2011». Universitat de Girona.
- ↑ «Programes de doctorat». Universitat de Girona.
- ↑ «Biblioteca de la UdG». Biblioteca UdG.
- ↑ «Biblioteca del Campus del Barri Vell» (pdf). Biblioteca UdG.
- ↑ «Biblioteca del Campus de Montilivi» (pdf). Biblioteca UdG.
- ↑ «Biblioteca d'Emili Grahit» (pdf). Biblioteca UdG.
- ↑ «Doctors Honoris Causa de la Universitat de Girona». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 44,0 44,1 44,2 Plantilla:Cita notícia
- ↑ «La Dra. Encarna Roca és investida doctora honoris causa de la Universitat de Girona». Universitat de Girona, {{#invoke:data|data_format|13 d'abril de 2012|d-m-Y}}.
- ↑ 46,0 46,1 Plantilla:Citar notícia
- ↑ 47,0 47,1 Plantilla:Cita notícia
- ↑ 48,0 48,1 48,2 «Esports a la UdG». Servei d'Esports de la UdG.
- ↑ «Memòria 2009/2010». Servei d'Esports de la UdG, {{#invoke:data|data_format|2010|d-m-Y}}.
- ↑ Plantilla:Cita notícia
- ↑ «Càtedra d'Esports i Educació Física». Universitat de Girona.
- ↑ «Xoriguers de la UdG». Universitat de Girona.
- ↑ «Assajos». Xoriguers.
Bibliografia
Enllaços externs
- Plantilla:Oficial
- DUGI - portal d'accés als documents digitals en obert de la UdG
- Universitat de Girona. Un dia històric, documental sobre la fundació de la UdG el 1991