Un Pingüino en mi Ascensor
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
Un Pingüino en mi Ascensor és un grup de pop, procedent d'Espanya.
Historia
Un Pingüino en mi Ascensor és un grup musical espanyol de pop format als anys '80 pel publicista José Luis Moro, cantant i compositor del grup. Poc després s'integraria a la banda Mario Gil (ex Paraíso i La Mode), després de produir el seu segon disc, "El Balneario".
Al gener de 1987 la companyia DRO accepta editar el primer mini-LP d'Un Pingüino en mi Ascensor, disc amb 6 cançons que tenia el mateix nom del grup, l'únic instrument utilitzat és un teclat estil casiotone. Al maig d'aquell mateix any es publica el disc, tenit com a singles "Espiando a mi vecina", "Juegas con mi corazón" i "El Sendero Luminoso (me persigue sin reposo)".
El segon LP, titulat "El Balneario" surt a la venda al maig de 1988, produït per Mario Gil, els singles d'aquest disc són "Atrapados en el ascensor", "Perestroika" i "El balneario".
Al juny de 1989 s'edita el tercer LP, "Disfrutar con las desgracias ajenas", d'aquest disc s'extreuen els singles "Trabajando en la carretera", "Arqueología en mi jardín", "La balada de Benito Carrizosa" i "He-Man y Barbie".
Després de l'edició d'aquest disc, i arrel dels diferents concerts realitzats, Mario Gil entra a formar part definitivamente d'Un Pingüino en mi Ascensor.
Al setembre de 1990, apareix el 4t LP, sota el nom de "La sangre y la televisión", tenint com a singles "Secuestrado por tu amor", "El ama de casa estafada por la publicidad", "Por la mañanita" i "Tu carnicero particular".
Després de la finalització del contracte amb la discogràfica DRO, la companyia La fábrica Magnética edita al 1993 l'LP "En la variedad está la diversión", disc que va tenir poca repercussió.
Al 1999 y després d'una aturada de 6 anys, Un Pingüino en mi Ascensor edita un disc en directe amb la companyia discogràfica Desobediencia Records, sota el títol de "Pingüimatic".
A principis del 2004, comiencen els contactes per a l'edició d'un nou disc, amb temes que José Luis va anar component després de la publicació de "Pingüimatic" i la gran acollida del públic als concerts.
Finalment, surt a la venda a l'octubre de 2004 el disc "Piromanía" a través de la discogràfica Know How, la mateixa que havia editat el disc en directe sota el nom de Desobediencia Records. El primer single que s'edita del disc és "Eres más complicada que armar un mueble de Ikea".
Membres
Discografia
Àlbums
- Un Pingüino en mi Ascensor - 1987
- El Balneario - 1988
- Disfrutar con las desgracias ajenas - 1989
- La sangre y la televisión - 1990
- En la variedad está la diversión - 1993
- Pingüimatic - 1999
- Piromanía - 2004