Universitat de Halle

Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg (MLU)


(Escut/Segell)	(Logo)

Lema	PROSTERITAS PER TRADITIO
Fundada	1502
Rector	Udo Sträter
Ubicació	Halle (Saale)
Estat	Saxònia-Anhalt, Alemanya
Coordenades	51° 29′ 11″ N, 11° 58′ 8″ E / 51.48639°N,11.96889°E / 51.48639; 11.96889{{#coordinates:51 \| 29 \| 11 \| N \| 11 \| 58 \| 8 \| E \| region:DE-ST_type:edu \| primary\|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Adreça	MLU Halle-Wittenberg Universitätplatz 11 (Löwengebäude) 06099 Halle (Saale)
Alumnat (curs 2012 - 2013)	20.700
Pressupost (2012)	124.600.000^[1] €
Campus
Pàgina web	www.uni-halle.de
foto

La Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (en alemany Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg), amb la sigla MLU, és una universitat pública orientada a la recerca pertanyent a les ciutats de Wittenberg i Halle (Saale). La universitat va ser creada el 1817 a través de la fusió de la Universitat de Wittenberg (fundada el 1502) i la Universitat de Halle (fundada el 1694). Aquesta universitat rep el nom del reformador protestant Martí Luter, que va ser professor a Wittenberg. Actualment la universitat està ubicada a Halle, mentre que la Fundació Leucorea a Wittenberg fa de centre de convencions de la MLU (i d'hotel) pels seminaris.

Història

La universitat de Wittenberg va ser fundada el 1502 per l'elector de Saxònia Frederic III, conegut com Frederic el savi.^[2] Sota la influència de Philipp Melanchthon, fonamentant-se en els treballs de Martí Luter, la universitat va esdevenir el centre de la Reforma Protestant. La universitat de Halle va ser fundada el per Frederick III, elector de Branderburg, qui esdevingué Frederic I de Prússia, el 1701. Halle subsequentment esdevingué el centre del Pietisme dins de Prússia. En els segles XVII i XVIII les universitats passaren a ser el centre de la Il·lustració alemanya influenciant a Immanuel Kant i Christian Thomasius entre d'altres.

Facultats^[3]

Facultat de Teologia
Facultat de Dret i Economia
Facultat de Mecidina i Hospital universitari
Facultat de Filosofia I
- Institut de les Ciències de l’edat antiga
- Institut d’Història
- Institut d’Història de l’art i de l’Arqueologia europea
- Institut d’Etnologia i Filosofia
- Institut d’Estudis orientals
- Institut de Ciències polítiques i d’Estudis japonesos
- Institut de Psicologia
- Institut de Sociologia
Facultat de Filosofia II
- Institut de la Filologia anglesa i nord-americana
- Institut de Germanística
- Institut de Mitjans i Comunicació; de l’Esport
- Institut de Mùsica
- Institut de Llengües romàniques (llengües, cultures i països)
- Institut d’Estudis eslaus, de la Ciència de parla i de la Fonètica
Facultat de Filosofia III
- Pedagogia
Facultat de les Ciències naturals I
- Institut de Bioquímica i Biotecnologia
- Institut de Biologia (amb Jardí botànic)
- Institut de Farmacotècnia
Facultat de les ciències naturals II
- Institut de Física
- Institut de Química
- Institut de Matemàtiques
Facultat de les Ciències naturals III
- Institut d’Agronomia i Ciència dels aliments
- Institut de Geociències i geografia (amb Jardí geològic)
- Institut d’Informàtica
Centre d’Enginyeria

Professors d’universitat destacats (selecció)

Christian Thomasius (1655-1728), filòsof, jurisconsult i cofundador de la Universitat de Halle.
Friedrich Hoffmann (1660-1742), metge i químic.
August Hermann Francke (1663-1727), teòleg, pedagog i fundador de les Franckesche Stiftungen (Fundació de Francke) a Halle.
Christian Wolff (1679-1754), filòsof de la Il·lustració.
Johann Heinrich Schulze (1687-1744), home d’esperit universal.
Johann Christian Reil (1759-1813), metge i fundador de la psiquiatria moderna.
Friedrich Schleiermacher (1768-1834), teòleg i filòsof de la Il·lustració
Martí Luter (1483-1546), teòleg i reformador religiós.
Philipp Melanchthon (1497-1560), filòsof, teòleg i reformador religiós.
Abraham Vater (1684-1751), metge i filòsof.
August Friedrich Pott (1802-1887), lingüista.

Georg Cantor (1845-1918), filòsof, matemàtic i fundador de la teoria de conjunts moderna
Emil Adolf von Behring (1854-1917), bacteriòleg, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1901).
Edmund Husserl (1859-1938), filòsof.
Wilhelm Worringer (1881-1965), historiador de l'art.
Gustav Hertz (1887-1975), físic, guardonat amb el Premi Nobel de Física (1925).
Karl Ziegler (1898-1973), químic, guardonat amb el Premi Nobel de Química (1963).

Estudiants destacats (selecció)

Miquel Agrícola (1509/1510 (?)-1557), clergue, fundador de l’escriptura en finès.
Georg Friedrich Händel (1685-1759), compositor del barroc.
Dorothea Christiane Erxleben (1715-1762), metge, primera dona amb doctorat en Alemanya.
Johann Reinhold Forster (1729-1798), científic i descobridor.
Carl Gotthard Langhans (1732-1808), arquitecte i constructor.
Ludwig Tieck (1773-1853), escriptor i poeta del romanticisme.
Clemens Brentano (1778-1842), novel·lista i poeta del romanticisme.
Friedrich Ludwig Jahn (1778-1852), pedagog, conegut com el «pare de la gimnàstica» (Turnvater).
Achim von Arnim (1781-1831), novel·lista i poeta del romanticisme.
Joseph von Eichendorff (1788-1857), novel·lista i poeta del romanticisme.
Heinrich Laube (1806-1884), escriptor, crític literari i director teatral.
Heinrich Hoffmann (1809-1894), psiquiatra i escriptor alemany, autor del llibre infantil Der Struwwelpeter.
Oswald Spengler (1880-1936), historiador i filòsof.
Kurt Schumacher (1895-1952), polític (SPD).
Hans-Dietrich Genscher (*1927), polític retirat i antany ministre d’Afers extrangers de la RFA.

Notes

↑ http://www.stura.uni-halle.de/haushaltsdefizit/
↑ The New Encyclopedia Britannica, 15th Edition, vol 12, p.719. Chicago, 1988
↑ http://www.uni-halle.de/fakultaeten/

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Halle

[1] ttp://www.stura.uni-halle.de/haushaltsdefizit/

[2] The New Encyclopedia Britannica, 15th Edition, vol 12, p.719. Chicago, 1988

[3] ttp://www.uni-halle.de/fakultaeten/

[1]

[2]

[3]