Universitat de Tübingen
La Universitat de Tubinga (nom original: Eberhard Karls Universität Tübingen, també coneguda com "Eberhardina") és una universitat pública localitzada en la ciutat de Tübingen (Baden - Württemberg, Alemanya). És una de les universitats més antigues d'Alemanya, amb reconeixement internacional en els camps de la Medicina, les Ciències Naturals i les Humanitats.
Tübingen és una de les cinc clàssiques ciutats universitàries a Alemanya, sent les altres quatre Marburg, Göttingen, Freiburg i Heidelberg. La Universitat ha tingut diversos alumnes laurejats amb el Premi Nobel, especialment en els camps de la Medicina i de la Química. Actualment, posseeix uns 24 000 estudiants matriculats. Els 17 hospitals de la ciutat afiliats a la facultat de la Universitat tenen 1.500 llits, atenent a desenes de milers de pacients anualment.
Alumnes notables
Aquesta llista també inclou alumnes del Tübinger Stift (Seminari), que no és una part de la Universitat, però té una estreta relació amb ella.
Premis Nobel
- Günter Blobel, (1999, Fisiologia o Medicina)
- Karl Ferdinand Braun, (1909, Física)
- Eduard Buchner, (1907, Química)
- Adolf Butenandt, (1939, Química)
- Hartmut Michel, (1988, Química)
- Christiane Nüsslein-Volhard, (1995, Fisiologia o Medicina)
- William Ramsay, (1904, Química)
- Bert Sakmann, (1991, Fisiologia o Medicina)
- Georg Wittig, (1979, Química)
Teologia
- Karl Barth, teòleg cristià suís
- Dietrich Bonhoeffer, teòleg luterà, pastor i opositor al règim Nazi
- Paul S. Fiddes, Professor de Teologia Sistemàtica i Director del Regent's Park College, Universitat d'Oxford
- Walter Kasper, cardenal de l'Església Catòlica Romana
- Hans Küng, teòleg catòlic romà, crític amb la doctrina catòlica (actualment vetat en l'ensenyament de Teologia Catòlica Romana)
- Benet XVI Papa, abans conegut com Cardenal Joseph Ratzinger
- Charles-Frédéric Reinhard, polític
- Philip Schaff, historiador de l'Església
- Miroslav Volf, teòleg cristià en la Universitat de Yale
- Jan Paulsen, president de l'Església Adventista del Setè Dia
Dret
- Martin Bangemann, ministre alemany d'Economia (1984 - 1988) i comissionat de la UE (1989 - 1999)
- Herta Däubler-Gmelin, ministra alemanya de Justícia (1998 - 2002)
- Roman Herzog, president d'Alemanya (1994 - 1999)
- Philipp Jenninger, president del Parlament Federal alemany (1984 - 1988)
- Klaus Kinkel, vice-canceller i ministre d'Afers exteriors d'Alemanya (1993 - 1998)
- Gebhard Müller, president del Tribunal Federal Constitucional d'Alemanya (1959 - 1971)
- Carlo Schmid, polític alemany i un dels "pares de la constitució"
Economia
- Helmut Haussmann, ministre alemany d'Economia (1988 - 1991)
- Friedrich List
- Horst Köhler, president del FMI (2000 - 2004) i actual president d'Alemanya (des de 2004)
- Wilhelm Rall, McKinsey
- Jürgen Stark, Economista Cap i membre del Comitè Executiu del Banc Central Europeu
- Klaus Töpfer, vice - secretari general de les Nacions Unides i director executiu del Programa Mediambiental de les Nacions Unides
Literatura alemanya
- Eugen Gerstenmaier, president del Parlament Federal alemany (1954 - 1969).
- Martin Walser, escriptor
- Christoph Martin Wieland, poeta
- Wolfgang Iser, teòric literari
Història
- Kurt Georg Kiesinger, canceller d'Alemanya (1966 - 1969)
- Rita Süssmuth, presidenta del Parlament Federal alemany (1988 - 1998)
- Boyo Ockinga, Egiptòleg
Filosofia
- Friedrich Hölderlin, poeta
- Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filòsof
- Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, filòsof
Medicina
- Alois Alzheimer, psiquiatra i neuropatòleg
- Victor von Bruns, cirurgià
- Karl von Vierordt, fisiòleg
Ciències Naturals / Matemàtiques
- Theodor Eimer (1843-1898), zoòleg i anatomia comparada
- Hans Geiger, físic
- Johann Georg Gmelin (1709-1755), botànic
- Johannes Kepler (1571-1630), astrònom
- Karl Meissner (1891-1959) físic
{{#coordinates:48,525 | N | 9,055 | E | source:dewiki | | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
