Ur-Nanxe

Estela portant la inscripció «Ur-Nanxe, fill de Gunidu, a Ningirsu», Museu del Louvre

Ur-Nanxe ("Guerrer de Nanxe") o Ur-Nina fou ensi de Lagash, independent després del període de Mesalim cap el 2520 aC. Va governar uns trenta anys. Fou fill de Gunidu, pare d'Akurgal (o Ukurgal), que el va succeir, i avi d'Eannatum I. Fou el primer rei independent i hauria establert una nova dinastia. L'anterior, Enkhengal, en el suposat que fos diferent de Mesalim de Kish, va estar al menys en part del seu govern, sota autoritat d'aquest. Ur-Nanxe està datat al segle XXV aC i no figura (com cap rei de la dinastia de Lagash) a la llista de reis sumeris, segons la qual l'hegemonia havia passat d'Uruk a Ur. Hauria pujat després de Lugal-Xa-Gen-Sur (Lugal-Suggur), que no fou rei sinó patesi o gran sacerdot.

L'esmenten cinc inscripcions descobertes per les excavacions franceses de Telloh (antiga Girsu). Sembla que no va tenir conflictes i el seu regnat hauria estat pacific excepte potser amb Umma que es va fer independent sota Ur-Lumma, que va atacar Lagash sense èxit; el rei sacerdot Illi, que va succeir a Ur-Lumma, també va atacar Lagash.

Ur-Nanxe va fer construir les muralles, diversos temples i canals; va comerciar amb Dilmun pel port d'Eninkimar. Les inscripcions d'aquest rei esmenten vaixells de Dilmun portant fusta a Lagash; de retorn devien portar cereals, pells, teixits i objectes manufacturats. Una placa votiva el representa portat un paner de maons sobre el cap, rodejat de set fills i de tres dignataris; un dels seus fills, Akurgal, el va succeir vers 2465 aC. Una inscripció informa que va construir el temple d'Antasura, proper a Girsu.

Referències

• Georges Roux, La Mésopotamie, Seuil, coll. « Points histoire », 1995 (nova edició) ISBN 2-02-023636-2.

Enllaços externs

• (francès) Museu del Louvre relleu perforat del rei Ur-Nanxe