Urbòtica
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
La urbòtica és la ciència que estudia la metodologia de governança dels sistemes urbans a partir del principi de la màxima interacció i de l'automatització, de la necessitat de l’optimització dels recursos, de l'eficiència i de l'eficàcia de les accions per gestionar els processos, així com de la verificació del sistema en el sentit de la seva sostenibilitat social, ambiental i econòmica.
El terme Urbòtica prové de la paraula llatina urbs -ciutat- i del sufixe tic -d'automàtic-, paraula grega que vol dir 'que funciona per sí sola'. El terme Urbòtica té íntima relació amb Domòtica -de Domus, casa en llatí-, i Immòtica -d'immoble-.
La urbòtica també es pot definir com el conjunt de les tecnologies de l'electrònica, dels automatismes, de la informàtica i de les telecomunicacions emprades a la via pública o a l'espai urbà, per convertir-lo en un sistema integrat i gestionable intel·ligentment amb la finalitat d'oferir, en darrer terme, una millor prestació dels serveis urbans, una més gran sostenibilitat social i mediambiental d'aquests serveis i una gestió més eficient dels mateixos.
La urbòtica planteja l'extensió de xarxes de comunicació d'alta capil·laritat i la implantació massiva de sensors i d'actuadors, que a mode de sistema nerviós i fent servir com a suport físic el mobiliari urbà, el paviment, l'arbrat de les ciutats o qualsevol altre element de l'espai públic, permetin incidir en l'automatització i la gestió intel·ligent dels serveis urbans.
La resultant de l'aplicació dels recursos urbòtics és la ciutat intel·ligent (smart city, en la terminologia anglosaxona).