Vallcanera
| Localització | |
  | |
| Entitat de població de Sils | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial • Comarca • Municipi |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Selva Sils |
| Superfície | km² |
| Població (2009[1]) • Densitat |
100 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|50|Plantilla:Puntdecimal|N|2|44|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Festa major | 10 de desembre[2] |
Vallcanera és una entitat de població i un antic territori del municipi de Sils, a la comarca de la Selva.
Localització i Història
El poble pròpiament dit té tota la seva població disseminada, si bé l’església de Santa Eulàlia actua com a centre del lloc donada la seva situació en una confluència de camins veïnals.
L'antic territori de Vallcanera ocupa la meitat nord del terme municipal i limita al nord amb Vilobí d'Onyar, a l'est amb Caldes de Malavella, al sud amb la Barceloneta i la Urbanització de les Mallorquines i a l'oest amb Riudarenes i Santa Coloma de Farners. Agregat a Sils als voltants del 1868 i en alguna ocasió sota l’administració d’un alcalde pedani, tot el territori de Vallcanera ha estat tractat de manera unificada a efectes administratius, desdibuixant els quatre veïnats que en formen part i que responen, a grans trets, a les unitats del relleu que el configuren.
Veïnats de Vallcanera
Vallcanera
Va des de les actuals urbanitzacions de Vallcanera Parc i les Comes fins a les cases de la vorera oest de la Urbanització de les Mallorquines.
Can Belladona
S'anomena així per la casa del mateix nom, se situa a l'est, a banda i banda de l’antic Camí Reial, que vertebra el veïnat des de Can Rebrull i Can Nara fins a la ratlla de Caldes de Malavella i discorre entremig dels cursos de les rieres de la Font del Frare i de la Belladona donant unitat així a les diverses propietats existents. No obstant això, actualment es troba partit per l'autopista AP-7.
Mas Bosquets
Duu el nom de la caseria i s'estén per la zona nord, des de can Vendrell al nord fins a la Casa Nova, arran del terme municipal de Vilobí d'Onyar. Escassament poblat des de sempre, ocupa les terres més elevades del territori, a les capçaleres de la riera de Vallcanera i la del Forn de Vidre, tributari seu, que conformen una petita unitat geogràfica, emmarcada per petits turons, i determina de manera bastant clara la identitat del veïnat.
Serramagra
Situat a l'oest, als límits amb els termes municipals de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, ocupa una petita vall de característiques semblants. Té forma d'una llenca allargassada de terra que va des de Can Maimí i Can Massó, a prop del centre de Vallcanera fins a Cal Mutxo. El veïnat, estrictament parlant, s’estén per la zona més plana i baixa, on s’aiguabarregen la totalitat dels esmentats recs i rieres. La seva situació de punt de confluència de camins veïnals li atorga ja des dels seus inicis la capitalitat de tot aquest territori i ajuda a explicar la ubicació de l’església i perquè, a diferència dels altres, no documentats, encara s’arriba a esmentar en el cens de població de l’any 1900.
Enllaços externs
Bibliografia
Referències
- ↑ «Vallcanera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sils». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  |
Açò és un esborrany sobre la Selva. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
Aquest article de la Selva necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |