Velauns

Els velauns (llatí velauni) foren un poble alpí o gal entre els nerusis i els suetris. Son esmentats per Plini però el seu territori no esta determinat. Podrien ser el mateix poble que els vel·lavis o velaunis (llatí velauni o vellavi) esmentats per Cèsar, als que Estrabó dona el nom de vellaioi. En temps de Cèsar eren subjectes dels arverns juntament amb els gabals. Ptolomeu els diu velauni però els situa prop dels ausquis, lo qual es impossible. El seu territori fou probablement després el Velay (Velai). La ciutat principal fou Revessio o Ruessio, després Civitas Vellavorum o Vallava situada al lloc de la moderna Saint- Paulhan. August els va separar de la Gàl·lia Cèltica i els va agregar a Aquitània. Civitas Vellavorum fou seu episcopal al segle IV però aviat fou transferida a Anicium, esmentada com Anis per Gregori de Tours, que és el primer que en parla, i que fou l'origen de Puy. Altres llocs del territori eren: Aquis Segete, esmentat al Itinerari de Teodosi, a uns 15 km de Feurs al Forez, pel costat de Saint-Didier; Icidmago, a uns 40 km de Feurs i a 25 de Saint-Paulhan ou Revessione , que seria la població d'Issingeaux o Ensingeaux; i Condate, a 20 km de Revessio, del costat de Saint-Privat.

Referència

Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).