Venjança Catalana

La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'imperi Bizantí entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

El terror provocat en la població civil grega es servà en el record popular. El tema de la Venjança Catalana fou reproduït en diverses obres de caire polític a fi d'estimular les accions bèl·liques catalanes, tal com succeí durant la Guerra Gran. A nivell literari, Antonio García Gutiérrez escriví un drama "Venganza catalana" (1864) que en mistificava el sentit i l'equiparava a les conquestes fetes pels castellans a sud-amèrica.

Els fets han tingut repercussions en el llenguatge actual. Mentre que en albanès katala significa monstre i s'utiliza per espantar als nens, en grec existeix una maledicció que desitja que Així t'arribi la venjança catalana.

La Venjança a l'actualitat

La presència de la companyia va deixar una empremta en el folklore i el llegendari popular de les diferents regions on passaren (àrea Balcànica i Grècia). Val a dir que part d'aquest substrat ha arribat fins a l'actualitat i que gran part d'aquest (si no tot), a causa de la devastació provocada pels almogàvers, es de caire negatiu.

De la regió de la Tràcia ens arriba el famós refrany : "que la venjança dels catalans caigui damunt teu", tramès per Montcada.

A Bulgària les expressions "Català" i "Fill català" signifiquen "home malvat, sense ànima, torturador". Aquesta mala fama arribà a transcendir els límits del folklore per a influir en poetes com Ivan M. Vazoz qui en el poema Pirates, publicat per primer cop l'any 1915, cita als catalans al costat dels turcs com els majors opressors de la nació búlgara.

A Tessàlia l'expressió "Ets un Català!" era proferida com a insult fins a finals segle XX.

A Grècia:

• A Atenes els nens de dita ciutat acompanyaven els seu joc amb la següent cançó insultant:

"Franc, vareg,
"pitsi" català,
et rentes, et pentines,
i amb merda t'empastifes"

• A la regió de Parnàs es recollí el refrany : "Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans"
• A l'illa d'Eubea se sap que a la primera meitat del segle XX la paraula "català" era proferida a la regió de Kàristos com a insult i es tè documetnada la utilització d'una forma aberrant d'aquest mot com a renom sarcàstic:

"Catalós. Renom d'un camperol desvagat del poble de Pirgos, a la regió de Kàristos.(...). A vegades es doná a aquells a qui es vol insultar"

• A Hipati (Patres capital del Ducat de Neopàtria) encara hi son presents moltes maledicències, llegendes i cançons.

Quant a toponímia al proper poble de Milees hi ha un rierol que porta per nom Català

Refranys i dites:

"Que et vegi sota l'espasa d'un català"

"El grec es rentava i el català s'emmerdava", en referencia a la brutor dels catalans (tret que es força emprat, en tota Grècia, per descriure als catalans).

En referencia a la irreverència dels catalans vers la religió hi trobem diferents exemples:

"El català menja carn fins i tot en Divendres Sant" ,

"Dejuna com el català", per referir-se a qui no dejuna.

Vers el cançoner popular també hi son presents diferents exemples:

a la balada popular La maledicció de l'abandonada, entre les calamitats que desitja la protagonista a qui l'abandonat hi apareixen els següents versos:

"Que caiguis sota espases franques i en mans de catalans
que et lliguin les mans amb unes manilles i t'estrenyin el coll amb un garrot"

cançó de bressol cantada fins fa poc a Hipati:

"Surt el sol per Arta
i il·lumina tota Patres.
Senyor sol i rei,
dóna'm força i coratge
per cenyir-mes set espases
i lluitar contra els francs,
contra els francs i els varegs,
contra els gossos catalans.
Gos català,
no dejunes el divendres,
ni dejunes el dissabte,
quan Crist és a la tomba.
Els fills de la Romània
són com lleons en el seu cor,
són com lleons, són com falcons,
són com els dofins del mar"

Així mateix a la regió de Mani, al sud de Lacònia, es conserva un record admiratiu dels almogàvers i el mot català fou utilitzat a vegades com a nom propi, com a exemple al poble de Piondes (Làguia) existia fins fa ben poc una família amb el cognom "Català". A la regió peloponesa de l'Argòlide, "catalana" era el pitjor insult que es podia dir a una dona, com es posa de manifest en l'expressió "Ah catalana, mil torts m'has fet".

A l'actual Albània

El mot "català" significa "home lleig i dolent"

Així mateix per "Català" ("Katallani") es designa, en el folklore albanès, un monstre amb un sol ull, que recorda en molts aspectes al ciclop Polifem. Dit ciclop apareix representat com un ferrer salvatge que s'alimenta de carn humana, sense genolls, per la qual cosa no es pot ajupir, i amb cames llargues com pals de vaixell. A ell s'hi enfronta un jove heroi anomenat Dedaliya que el venç amb ajut de la seva astúcia. Aquesta tradició, en diferents versions, s'anomena normalment amb el títol de Dedalia dhe Katallani (Dedalia i el Català).

Vegeu també

• Companyia Catalana d'Orient

Bibliografia

• Enciclopèdia Catalana: Venjança Catalana