Vercelli
| |||
| Localització | |||
 <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Vercelli Localització de Vercelli a Itàlia
| |||
 | |||
| Estat • Regió • Província |
 ItàliaPiemont Vercelli | ||
| Superfície | 79 km² | ||
| Altitud | 130 msnm | ||
| Població (2004) • Densitat |
44.967 hab. 569,2 hab/km² | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:45|19|Plantilla:Puntdecimal|N|8|25|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(44967)_region:IT|primary|name=}} | ||
| Codi postal | 13100
| ||
| Codi ISTAT | 002158
| ||
| Web | |||
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli. Té uns 60.000 habitants i està situada a la riba dreta del riu Sesia. És al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arròs, producte del qual és el mercat europeu més important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teutònica Wercel (Guàrdia dels celtes).
Història
Fou la capital dels libicis (Oppidium Vercellae) i formà part de la Gàl·lia Cisalpina. El 101 aC es va lliurar una batalla a les seves rodalies entre els romans dirigits pel cònsol Caius Mari i els cimbris que foren derrotats. El 89 aC la ciutat va rebre el dret llatí. En temps d'Estrabó era una vila fortificada però després va esdevenir municipi el 42 aC i va adquirir importància. A aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Milà. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum. La seva deitat més adorada era Apol·lo (Apollinae Vercellae) i tenia almenys un temple consagrat al seu culte. Va subsistir com a municipi durant l'imperi, i el segle IV era seu d'un bisbe (el primer fou Eusebi, després sant), però va entrar en decadència al segle V.
Els llombards la van ocupar i fou seu d'un dels ducs llombards. Conquerit el regne llombard pels francs, fou seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 en què fou assolada pels hongaresos, i després el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir del any 1000 més o menys va esdevenir una comuna lliure on amb el temps el poder fou disputat per dues famílies, els güelfs Avogrado, i els gibelins Tizzoni.
La senyoria va passar als Visconti de Milà el 1335 i fou cedida per ells a la casa de Savoia el 1427. Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. El 1553 fou assetjada pels francesos; els clergues locals van amagar el llençol sant que era en aquell moment a la ciutat. Fou ocupada pels castellans del 1638 al 1659, i per França (breument) el 1704.
Va passar a domini francès el 1798, però després d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, fou rei d'Itàlia des el 1848 i va unificar el país el 1860.
Monuments
El monument més destacat de la ciutat és la basílica de Sant' Andrea començada el 1219, que és una barreja d'estils: llombard, gòtic i romànic, amb una abadia cistercenca afegida que té un claustre molt notable.
La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i conté moltes obres d'art i literaris, i en especial el famós llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit anglès del segle X amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle VIII entre d'altres.
Altres edificis són la Torre dell’Angelo situada prop de l'antiga plaça del mercat, i la Torre di Città a la via Gioberti.
Els museus de la ciutat són el Borgogna (pintures de Ticià i de Jan Brueghel el Vell, i d'una sèrie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia, història i arts decoratives.
Personatges rellevants
Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren:
- Quint Vibio Crispo (13-94), procònsol d'Àfrica (72-75) i llegat imperial pels impostos a Hispània (75-77), i que fou consol per tres vegades, la darrera el any 83.
- Guillem de Montevergine (1085-1142), monjo ascètic i fundador d'un gran nombre de monestirs.
- Giovani Antonio Bazzi conegut com Il Sodoma (1477–1549?), destacat pintor.
