Santuari de la Serra
| Santuari de la Mare de Déu de la Serra | |
 Porta del Santuari | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | santuari |
| Arquitecte | desconegut |
| Començament | 1296 |
| Consagració | 1365 |
| Acabament | segle XIV |
| Localització | La Serra, Montblanc (Conca de Barberà) |
| Estil | gòtic |
El Santuari de la Mare de Déu de la Serra és una església i ex-convent de germanes clarisses del municipi de Montblanc, comarca de la Conca de Barberà. Al segle XV, fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, després del de Montserrat. El convent de clarisses era el sisè més antic de Catalunya. S'hi venera la Mare de Déu de la Serra.
El santuari
El Santuari està al capdamunt del turó de La Serra. L'edifici i el convent de germanes clarisses daten del segle XIII, però han patit nombroses destrosses, saquejos, rehabilitacions i construccions afegides. Les últimes quatre monges van marxar el novembre de 2008 cap a un convent de clarisses de Reus.
El temple que hom pot apreciar actualment és d'estil gòtic, molt senzill, amb capelles laterals com les de Santa Llúcia o de Santa Clara, per exemple. També hi ha la capella de Sant Sepulcre, amb la imatge de Jesucrist mort, que és la que es treu en processó pels carrers de Montblanc el Divendres Sant al vespre.
Hi han diversos sepulcres d'abadesses del convent i de famílies nobles de la vila.
Al costat de l'altar major hi ha la Creu Verda (o de les Virtuts). És una creu de terme del segle XII, molt venerada. És romànica, de jaspi verd, amb una petita imatge de la Verge Maria (35 cm) encastada a la part central. Té 118 cm i la part superior de fusta és més recent ja que fou mutilada al segle XIX. Al seu costat hi ha una capella, nexe entre l'església i el convent de germanes clarisses, zeladores de la imatge de la Mare de Déu.
La imatge de la Mare de Déu de la Serra es troba en un cambril darrere l'altar major. S'hi accedeix per unes escales construïdes als laterals del santuari. La imatge és una talla gòtica d'alabastre policromada del segle XIII, probablement d'origen italià. Mostra la Mare de Déu a mida real (175 cm i 371 kg). Fou coronada canònicament el 1906 i d'aleshores ençà cada 25 anys se celebra una festa de commemoració extraordinària. Està custodiada per 4 imatges de dones bíbliques: Raquel, Esther, Rebeca i Judit.
La paret de darrere l'altar major està pintada al segle XX, ja que a la Guerra Civil va quedar totalment malmesa. S'hi pot observar diverses imatges de la vida de Maria; la presentació al temple, l'Anunciació, la visita a Elisabet i el naixement de Jesús. A la part baixa hi han representades les muralles de Montblanc i diversos devots de la Verge.
El 2006 es va presentar la Imatge Petita de la Verge. Anteriorment n'hi havia una d'alabastre del segle XVII de mig metre, però que es va perdre durant la Guerra Civil.
A l'exterior del Santuari hi ha una plaça amb bancs i una font. A un cantó de la plaça queda el Santuari i a l'altre hi ha el carrer Pujada de la Serra que baixa cap al Portalet de la Serra i entra a la vila a tocar de l'antic hospital de Sant Marçal. També s'accedeix a la plaça de la Serra pel Passeig Conangla i Fontanilles, que arriba fins el Foradot.
Història
Fundació del santuari
El 20 de gener de 1296 es va signar, per part de la princesa grega Eudòxia Làscaris i de diversos nobles de Montblanc, el document fundacional del Santuari de La Serra. Deia, en llatí, per part dels nobles: <<Prometent, amb ferm i solemne conveni que de cap manera ni nosaltres ni la dita universitat (Ajuntament) no actuarem en contra de l'esmentada donació i concessió vitalicia>>.
El lloc escollit no era casualitat; diu la llegenda que la imatge de la Verge es va aturar allí, però se sap que al capdamunt del turó hi havia una Creu Verda de terme (avui dins el santuari) que deien que assenyalava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc noiets cristians.
La infanta Làscara es comprometia a bastir una esgésia i un convent de Sors menors de Santa Clara. La monja Tordre de Santa Clara va demanar al comte-rei Jaume el Just el 1311 les pedres de la recent enderrocada sinagoga del Call jueu de Montblanc per a les obres de construcció de la primitiva església de la Serra.
Devoció
L'església es va consagrar el 1365 i el Santuari aviat va agafar anomenada per tota Catalunya fins arribar a ser el segon més visitat (darrere de Montserrat) durant l'època medieval. Diversos papes de Roma van concedir indulgències als peregrins que visitessin la Serra i diferents monarques catalans van concedir-li règims fiscals i jurídics afavoridors.
Al llarg dels segles va augmentar la devoció per la Verge; es va declarar patrona de Montblanc i de tota la Conca de Barberà, es va treure nombroses vegades en processó (la imatge petita) pels carrers de Montblanc en súplica de pluges o en anys d'epidèmies.
Durant la Guerra del Francès va servir de caserna a tropes franceses, que van evitar malmetre l'església, fent marxar a les monges i quedant-se al convent. La imatge de la Verge es va traslladar gairebé d'amagat a l'església de Santa Maria. El 1811 les van foragitar els sometents catalans però el conjunt va quedar molt malmès.
Poc després de la guerra, el rector Maties Jové va guanyar 5.000 duros a la rifa de Madrid i es va poder reconstruir el Santuari. L'any 1816, enmig d'unes grans festes, la imatge fou retornada al Santuari.
L'any 1835, durant la revolta anticlerical, es va llençar la imatge del segle XIII des de dalt del seu cambril, resultant molt danyada. Anys més tard s'acabaria restaurant, tot i que encara avui es poden apreciar alguns danys al mantell de la Verge i en un braç del nen Jesús.
Coronació canònica
L'any 1906 es va coronar canònicament la Mare de Déu. Només cinc imatges havien estat coronades a tota Espanya abans; Montserrat (1881), la Mercè de Barcelona (1888), la Misericòrdia de Reus i la Verge de Reyes de Sevilla (1904) i la Verge del Pilar de Saragossa (1905). El Papa Pius X va signar l'acta d'aprovació, el 10 de setembre de 1905. Un any després, el 9 de setembre de 1906, l’Arquebisbe de Tarragona, el Dr. Tomàs Costa, presidia l'ofici solemne de la coronació a l'església de Santa Maria plena de gom a gom. Com a anècdota, cal esmentar que la corona va ser pagada per montblanquins que residien a Amèrica.
Festes commemoratives
El 1926 es van fer unes festes de commemoració de la coronació. Van ser unes festes bàsicament religioses.
El 1930 es va fer un referèndum local per canviar la Festa Major de Montblanc cap al dia 8 de setembre, Diada de le Mare de Déu de la Serra. Així, l'any següent, quan es complien 25 anys de la coronació es van fer unes festes molt especials ja que quedaven unides la Verge de la Serra i Montblanc a través de la Festa Major.
Des de llavors se celebren grans festes cada 25 anys. La imatge gran de la Mare de Déu es treu en processó fins a l'església de Santa Maria, on hi passa la nit. Els carrers de la vila s'engalanen i es fan multitud d'actes de tots els tipus durant una setmana.
L'any 1936, milicians republicans es van apropiar de tots els objectes valuosos del Santuari i van destruir tot el mobiliari, totes les imatges de sants i la imatge petita de la Mare de Déu, però, curiosament, la imatge gran va ser salvada de la destrucció religiosa pel mateix Comitè Antifeixista. Aleshores el cap de la Brigada Municipal, Anton Fotent, va embolicar-la amb papers de diari i trossos de xapa creuada amb cordills, després va escampar una gruixuda capa de guix pastat, de manera que la figura de la imatge quedés dissimulada, i, finalment, la va emparedar. El gener del 1939, la van tornar a treure pels carrers de Montblanc per a celebrar la fi de la guerra.
El 1956 es van celebrar les festes de Cinquantenari de la Coronació Canònica. Van ser unes festes molt boniques però influenciades pel règim franquista. Es recorda la imatge de la Verge escortada per militars, que li havien concedit el grau de Capitana General.
El 1981 es van celebrar les festes més lluïdes (75è Aniversari de la Coronació). La dictadura havia estat vençuda definitivament (23-F) i l'ambient va ser molt especial. El 1996 es va tornar a treure la imatge, però aquest cop per commemorar el 7è Centenari de l'arribada de la Mare de Déu a Montblanc i la fundació del convent de monges clarisses. El 2006 es va celebrar el Centenari de la Coronació Canònica amb grans festes i amb la conceció de jubileu als peregrins de La Serra, atorgat pel Papa Joan Pau II.
El 16 de novembre de 2008, la vila ducal de Montblanc s'acomiadava de les últimes quatre germanes clarisses de clausura que quedaven al Santuari. En un acte molt emotiu, presidit per l'Arquebisbe de Tarragona, el poble i el seguici popular de Montblanc van veure com s'acabaven 712 anys de presència de les germanes zeladores de la imatge de la Mare de Déu. Poc després de la marxa de les últimes clarisses, el grup catòlic Seminari del Poble de Déu es feia càrrec del Santuari.
Abaciologi del Monestir
Les abadesses eren escollides per sufragi de totes les monges -entre 12 i 20, segons els temps- entre una terna proposada per l'Arquebisbe de Tarragona. Aleshores se li retia homenatge davant un representat de l'Arquebisbe i quedava nomenada per 3 anys.
A mitjans de segle XVII el càrrec passà a anomenar-se Presidenta.
A continuació es citen diverses abadesses del convent de les que es coneixen algunes dades:
| Núm. | Nom | Període | Ressenya Biogràfica |
|---|---|---|---|
| 1 | Aldonça de Masdovelles | 1296-? | - |
| Raimunda de Masdovelles | ?-1302 | Mor el 24 de juny de 1302, essent abadessa | |
| Alamanda de Masdovelles | ?-? | Abadessa el 1305 | |
| G. Bateta | ?-? | Abadessa el 1319 | |
| R. Ricarda | ?-? | Abadessa el 1329 | |
| Agnès | ?-? | Abadessa el 1330 | |
| Constança de Llobets | 1349-1378 | El 1330 ja consta com a monja del santuari | |
| Blanca Nuch | 1382-1392 | - | |
| Blanca Alenyà | 1396 | El 1357 ja consta com a monja del santuari | |
| Annés Moliner | 1397-1399 | - | |
| Aldonça de Vilafranca | - | Abadessa el 1412 | |
| Beatriu Eroles | - | Abadessa el 1535 | |
| Caterina Mascarella | - | Abadessa el 1578 | |
| Esperança Daniel | 1594-1599 | - | |
| Caterina Segura | 1599-1605 | - | |
| Elisabet Osorio | 1606-? | - | |
| Jerònima Palau | - | Abadessa el 1615 | |
| Francesca de Soldevila | - | - | |
| R | Jerònima Palau | 1626-1629 | - |
| R | Francesca de Soldevila | 1629-1631 | - |
| Lluïsa de Llordat i d'Alenyà | 1632-1635 | - | |
| R | Jerònima Palau | 1636-1637 | - |
| R | Lluïsa de Llordat i d'Alenyà | - | Abadessa el 1638 i 1639 |
| Teresa Arau | - | Ingressà el 1628 i era Abadessa el 1651 | |
| R | lluïsa de Llordat i d'Alenyà | - | Abadessa el 1652 |
| Victòria Estall | - | Abadessa el 1665 | |
| Maria Agnès Armant | - | Abadessa el 1666 i el 1670 | |
| Clara Molner | - | Abadessa el 1670 | |
| R? | Maria A. Armant | - | Abadessa el 1678. Probablement és l'abadessa Armant anterior. |
| Bonaventura Pujalt | 1679-1683 | - | |
| Jerònima Magrinyà | 1685-1688 | - | |
| Margarida Busquets | 1689-1690 | - | |
| R | Jerònima Magrinyà | - | Abadessa el 1700 |
| R | Margarida Busquets | - | Abadessa el 1702 |
| Cecília de Potau | - | Abadessa el 1706 i 1707 | |
| Maria Elisabet Alba | - | Abadessa el 1710 | |
| Gertrudis de Gible | 1712-1713 | - | |
| R | Margarida Busquets | 1715-1718 | - |
| Maria Alberta Folch i Giner | 1719-1723 | El 1722 fou denunciada per una novícia | |
| R | Maria Alberta Folch i Giner | 1725-1726 | - |
| R | Maria Alberta Folch i Giner | 1728-1730 | - |
| R | Maria Alberta Folch i Giner | 1737-1740 | - |
| R | Maria Alberta Folch i Giner | 1742-1744 | - |
| Maria Àngela molins | 1748-1750 | - | |
| Gertrudis de Recasens | 1751-1753 | - | |
| Maria Francesca Alba i Foraster | 1754-1756 | - | |
| Maria Teresa Mestre | 1757-1758 | - | |
| R | Maria Àngela Molins | - | Abadessa el 1760 |
| Felícia oller i Dalta | - | Abadessa el 1763, 1767 i 1773 | |
| Ignàsia Solsona | 1778-1779 | - | |
| Maria Clara Josa | 1781-1784 | - | |
| R | Maria Teresa Mestre | - | Abadessa el 1786 |
| Maria Cateria Vallosera | 1789-1791 | - | |
| Mònica Mestre | - | Abadessa el 1792 | |
| R | Maria Clara Josa | - | Abadessa el 1795 |
| Maria Teresa Aixalà | 1798-1813 | - | |
| Josefa Maria de Castellví | ?-1820 | - | |
| Teresa Pons | 1827-1829 | - | |
| Esperança Amorós | 1830-1833 | - | |
| Teresa Pous i Ríos | 1833-1836 | - | |
| Maria Paula Duch | - | Abadessa el 1846 | |
| Marianna Pons | - | Abadessa el 1847 | |
| Maria Francesca Bergadà | 1850-1853 | - | |
| Maria Clara Trens | 1853-? | - | |
| R | Maria Paula Duch | - | Abadessa el 1858 |
| R | Maria Francesca Bergadà | - | Abadessa el 1859 |
| R | Maria Paula Duch | 1863-1868 | - |
| R | Marianna Pons | 1868-? | - |
| Maria Rubió | - | Abadessa el 1880 | |
| Raimunda Batalla | - | Abadessa el 1888 | |
| Josefa Maria Sabaté | - | Abadessa el 1897 | |
| Teresa Vilalta | 1900-1903 | - | |
| Dolors Barberà | 1903-1906 | - | |
| Magdalena Mateu | 1906-1909 | - | |
| Filomena Valls | 1909-1915 | Assassinada per anarquistes el 1936 | |
| Margarida Figuerola | 1915-1921 | - | |
| Sebastiana Grau Gili | 1921-1939 | ||
| Lluïsa Cabré Jané | 1939-1942 | - | |
| Presentació Sanahuja Gatell | 1942-1948 | - | |
| R | Lluïsa Cabré Jané | 1948-1951 | - |
| R | Presentació Sanahuja Gatell | 1951-1955 | - |
| R | Lluïsa Cabré Jané | 1955 | - |
| Gemma Bergadà Piñol | 1955-1961 | - | |
| Trinitat Oliveras Bes | 1961-1964 | - | |
| Purificació Piñol | 1964-1973 | - | |
| Concepció Llurba Borrull | 1973-1981 | - | |
| Maria Celina Roca Espasa | 1982-1984 | - | |
| R | Concepció llurba Borrull | 1985-2008 | - |
Llegenda
Segons diu la llegenda, la infanta Eudòxia Làscaris portava una imatge de la Verge Maria cap a Saragossa. De sobte, els bous que portaven el carro on es traslladava la imatge es van aturar. Els esforços dels homes per fer-los tornar a arrencar van ser inútils. La infanta va interpretar el succés com que la Mare de Déu es volia quedar en aquell indret.
En aquell indret hi havia una Creu Verda de terme que indicava el lloc on havien estat martiritzats pels sarraïns cinc vailets cristians. Així que era un lloc sant, i en aquell turó van decidir edificar-hi una església per a la Verge; era el turonet de la Serra.
També es conta que la infanta va tallar-li un dit a la imatge per dur-lo a Saragossa, en lloc de tota la imatge. De fet, a la imatge de la Mare de Déu li falta un dit, clarament tallat, i que ningú no sap des de quan.
Bibliografia
- Grau i Pujol, Josep M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
- Badia i Batalla, Francesc. Guia turística de Montblanc. 2ª ed. Montblanc: Impremta Requesens, 1995.
- Sánchez Real, José. Abaciologi del Monestir de la Serra de Montblanc. Museu Arxiu de montblanc i Comarca.
- Secall i Güell, Gabriel. Notícia històrica de les jueries medievals de la Conca de Barberà. Valls, 1980.
{{#coordinates:41 | 22 | 42,62 | N | 1 | 9 | 26,32 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat