Vergini Ruf

Vergini Ruf (Verginius Rufus) fou un magistrat romà. El primer nom de Vergini Ruf es dubtós ja que apareix tant com amb el nom Luci com amb el nom Tit

Fou cònsol per primera vegada l'any 63 amb Gai Memmi Règul, i després va rebre el govern de Germània on encara era el 68 en vida de Neró, quan es va revoltar Juli Víndex, propretor de la Gàl·lia i va oferir la corona a Galba que era a Hispània.

Els soldats de Ruf volien que el seu comandant assolís el poder, per Ruf va refusar i va indicar que l'emperador havia de ser designat pel senat. Conseqüentment va marxar contra Juli Víndex al que va derrotar en una sagnant batalla en la que Víndex va morir. Després d'això els soldats de Ruf estaven més decidits que mai a pujar al poder al seu cap, però altre cop va refusar.

Una mica després va morir Neró i Galba fou reconegut pel senat; el nou emperador va demanar a Ruf que l'acompanyés a Roma i així ho va fer; Galba, recelós, no li va conferir cap honor ni distinció, cosa que va molestar més als soldats que havien servit a les seves ordes, que al mateix Ruf.

Mort Galba i amb Marc Salvi Otó al tron, aquest va nomenar a Ruf com a cònsol per segona vegada. El suïcidi d'Otó no massa després va decidir als soldats a fer un nou intent i posar a Ruf al tron, però Ruf va romandre fidel a la seva decisió i va rebutjar l'Imperi per tercera vegada.

Aquesta oposició excessiva va molestar als soldats i oficials que li donaven suport, que van quedar decevuts i desautoritzats, i van convertir la fidelitat en odi; amb Vitel·li fou acusat de participar en una conspiració contra l'emperador i els soldats van demanar la mort del seu antic cap, però no fou concedit i es va retirar a la vida privada.

Als 83 anys d'edat, l'any 97, Nerva el va nomenar cònsol per tercera vegada junt amb ell mateix. En el consolat es va trencar una cama en un accident, i finalment va morir. Va rebre un funeral públic i Corneli Tàcit, llavors cònsol, va llegir el seu panegíric.