Vernacle

Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'un, nadiu, especialment quan es refereix al llenguatge. En català també es pot usar la paraula vulgar, que s'empra sovint en contextos científics.

Així, per a la majoria dels usuaris d'aquesta enciclopèdia, l'idioma vernacle és el català, valencià, mallorquí o balear. La paraula prové del llatí vernaculus, que significa «nascut en la casa d'un», provinent de «vern», un esclau nascut en la casa de l'amo. El terme és usat en el context del llenguatge quan l'idioma usat en un àrea del coneixement és distint a la llengua materna dels parlants. A Europa meridional i occidental, la llengua "no-vernacla" per excel·lència fou durant diversos segles el llatí, que era la llengua pròpia dels romans. Després després de la caiguda de l'imperi romà, mentre llengües pròpies es desenvolupaven en diferents parts del que havia estat l'imperi, els escolàstics i l'Església van seguir usant el llatí per als estudis; de fet, l'única versió autoritzada de la Bíblia, la Vulgata, estava en llatí (en una forma de llatí no clàssica, de transició cap al llatí vulgar). La traducció de la Bíblia a les llengües vernacles fou part important de la Reforma protestant. A Europa i el món occidental, el llatí era així mateix usat com la llengua franca de la ciència fins a intervinguts o finals del segle XVIII, quan va ser substituït pel francès, i després en algunes àrees per l'alemany o l'anglès, que és ara la llengua que predomina en la comunicació científica, probablement a escala mundial. L'ús del llatí subsisteix en algunes àrees científiques, especialment en la taxonomia vegetal, on no només els noms sinó també les descripcions oficials de les espècies o altres tàxons se segueixen publicant obligatòriament en llatí. No ocorre el mateix en zoologia, on les descripcions noves es publiquen ja en llengua vernacla, encara que els noms se segueixen formant segons les regles del llatí.

Per a referir-se a un nom en llengua local, alguns prefereixen l'adjectiu «vernacle» a «vulgar», per les connotacions pejoratives que pot tenir aquest últim (vulgar és el relatiu al vulgo).