Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana. Correspon amb Hestia (Ἑστία) en la mitologia grega, encara que en el culte romà va assumir major rellevància. No es sap si el culte va deduir-se del culte grec o si ambdós tenen arrels comuns anteriors. Vesta és filla de Saturn i d'Ops i germana de Júpiter, Neptú, Plutó, Juno i Ceres.

Els cònsols i dictadors (magistrats) nous de Roma havien d'oferir al seu temple a l'inici i a la fi del seu ofici. Les noves colònies romanes van encendre el foc al temple romà i transferir-lo al seu temple nou com a símbol de la connexió amb la ciutat eterna.

Romasos del temple de Vesta al Forum Romanum

Moneda de l'època de Neró amb Vesta i els seus atributs

Se la representa per un cercle, símbol de la totalitat, i el seu temple Aedes Vestae, casa de la Vesta tenia una forma circular. Al temple, les Vestals, donzelles reclutades a l'edat de deu anys eren carregades a mantenir viu el foc. Una vegada l'any, celebraven les Vestalia, una festa per a renovar el contacte amb la deessa i a demanar-li la protecció de la llar. El primer dia de les Vestalia, era l'únic dia a l'any al qual el temple era obert a totes les dones. Com que la llar simbolitza també el forn de pa, els flequers i els moliners la veneraven com la seva deessa padrona i prenien un dia lliure. A l'inici de les Vestalia, els molins i els ases que feien tornar-les, eren decorats de flors.

Fora de la celebració anual, al quotidià se li invoca com canal de la reunió familiar, com mare tendra i disposada a la pau. La connexió amb el seu arquetip es pot obtenir a través de la realització del treball domèstic. Només cal encendre una espelma color taronja en el seu nom per a sentir la seva presència, amistosa i càlida. Les seves revelacions parlen sobre les necessitats del món interior: la llar que simbolitza la calor de les emocions, el centre solar de cada persona, del grup o de la comunitat.

Tenia per àlies, Aio Locucio. A l'interior dels temples no havia cap estàtua de la deessa, com que el foc simbolitzava la seva presència. Nogensmenys, a l'antiquitat tardiva a Roma hi ha moltes representacions d'ella, seguda o dempeus, totalment vestida i velada amb els atributs: la torxa, el plat de sacrifici, el ceptre i el pal·ladi.

Segons Titus Livi el seu culte s'hauria establert sota el regne de Numa Pompili i va perdurar fins que el cristianisme va esdevenir religió d'Estat i que els altres cultes van ser prohibits. L'emperador Flavi Gracià va abolir oficialment el culte, segons les fonts, l'any 382 o 394.