Vià
Vià [1] és un llogaret, antic poble independent, que pertany a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià. L'indret també dóna el nom a un petit riuet, afluent del Segre. A poca distància del nucli hi ha l'estació de Font-romeu, Odelló i Vià, servida pel Tren Groc de la Cerdanya.
Història
La primera menció al topònim que es conserva és a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (a l'any 839) [2] amb la forma Avizano. Posteriorment també està documentada la forma Avidano; ambdues derivarien d'un lloc d'Avitius, basat en un nom personal llatí.
A finals del segle XIII Arnau de Cortsaví tenia la senyoria del lloc, que havia rebut en raó del seu matrimoni amb Geralda d'Urtx, de qui era una possessió familiar. El germà de Geralda, Galceran III d'Urtx, però, ordenà en el seu testament (morí poc després del 1279) que es vengués el castell de Vià per pagar deutes de son pare Galceran II (mort pel 1247), i pels voltants del 1300 fou adquirit per Pere I de Fenollet, d'una altra branca de la família Urtx. En morir al 1353 el fill i successor d'aquest, Pere II, els seus marmessors declararen que s'havia de vendre el castell per pagar (altra volta) deutes contrets.
Al fogatge del 1359 s'indica que el poble d'Avia tenia 13 focs (o famílies, unes 70 persones) i que era possessió indivisa de l'abadia de Santa Maria de la Perxa (a la Cabanassa) [3] i de Jaume Comes, de Puigcerdà. Un segle més tard, al fogatge del 1515 [4] Vià tenia un total de 7 focs. Després de passar per diversos propietaris, el senyoriu de Vià era d'Antoine de Miró, baró de Riunoguers (Ceret, 1721-Perpinyà, 1794) quan el títol fou extingit de resultes de la Revolució Francesa.
Vià es va fusionar amb [5] el llogaret d'Odelló per constituir el municipi d'Odeillo-Via el 1822; a partir del 1900, però, el turisme d'estiu i els esports d'hivern van fer créixer considerablement el nucli constituït al voltant del santuari de Font-romeu, de manera que amb el pas dels temps esdevingué la capital de facto de la comuna. El municipi va ser oficialment rebatejat el 1957 en la forma actual, reflectint la preponderància definitiva que havia adquirit Font-romeu.
Edificis d'interès
L'església romànica de Santa Coloma és Monument històric de França.
Notes
- ↑ En francès té les grafies Vià i Via
- ↑ Via Romanica - La Cerdagne Perpinyà: Consell Comarcal de la Cerdanya - Communauté de communes de Pyrénées Cerdagne, 1998 p. 69
- ↑ A la plana web "Histoire du Roussillon" [1] s'hi indica "Saint Martin de la Perche", però aquest monestir no es localitza enlloc; en canvi, l'Enciclopèdia Catalana esmenta el de Santa Maria, en un indret relativament proper.
- ↑ Josep Iglésies, a cura de Gaspar Feliu El fogatge de 1515, article a Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics 9 (1998) [2]
- ↑ o més aviat va ser absorbit per
Enllaços
- Notes històriques, fotografia i mapa (francès)
- Breus notes històriques (francès)
{{#coordinates:42 | 29 | 20 | N | 2 | 2 | 25 | E | type:city (50) | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat