Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 1880 - València 1946) fou un polític valencià. Fou un destacat blasquista, des del 1905 formà part de la redacció d'El Pueblo, del qual Fèlix Azzati i Descalci el nomenà redactor en cap. Fou regidor i cap de la minoria republicana a l'ajuntament de València fins a l'arribada de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

En proclamar-se la República el 1931 fou escollit alcalde de València, però al poc temps fou nomenat governador civil de Còrdova. A les eleccions de 1933 fou escollit diputat pel Partit d'Unió Republicana Autonomista, partit integrat en el Partit Radical d'Alejandro Lerroux, que formà govern amb la CEDA. Tanmateix, disconforme amb el gir dretà del seu partit i impressionat per la repressió de la revolta d'Astúries, el 1934 se'n va escindir i fundà Esquerra Valenciana. Amb aquest partit, republicà i valencianista, es presentà dins la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936 i tornà a ésser diputat. Formà part de la minoria parlamentària d'Esquerra Catalana, degut a les seves bones relacions amb Esquerra Republicana de Catalunya.

Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, i en acabar s'hagué d'amagar a Borriana, malalt, d'on marxà per a establir-se a València.

El seu fill, Vicente Marco Orts (València, 5 de març del 1916 — Madrid, 30 d'agost del 2008), va ser periodista radiofònic, i del 1954 al 1982 portà el programa "Carrusel deportivo" de la cadena Ser.

Obres

• Las conspiraciones contra la Dictadura (1930)
• Memorias de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942), publicades el 2002.