Vidriol
|
Per a altres significats vegeu «vidriol (química)». |
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El vidriol,[1] serp de vidre,[2] lliseta,[3] noia de serp,[4] noia,[4] nina,[4] nina d'aigua, i també a Catalunya del Nord anull,[4] escanyacavalls i matacavalls (Anguis fragilis) és un rèptil àpode.
Morfologia i costums
Es tracta d'un llangardaix sense potes que sovint es confon amb una serp. Pot assolir fins a 50 centímetres de llargada. La seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap, però com altres llangardaixos, té la capacitat d'automutilar-se per evadir-se d'un predador. En aquest darrer cas, la cua no recupera les dimensions inicials.
És un animal diürn i vivípar que, a diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera.
Als Països Catalans busca indrets humits, tot i que vol l'escalfor del sol com els altres llangardaixos.
Taxonomia
- Anguis fragilis Linnaeus, 1758
La subespècie Anguis fragilis fragilis es troba a tota Europa excepte a Escòcia, mentre que Anguis fragilis colchicus es distribueix pel sud-est d'Europa, el Caucas i Iran.
Vegeu també
Referéncies i bibliografia
- ↑ «vidriol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «serp». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «lliseta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Diccionari català-valencià-balear
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- Fitxa d'aquesta espècie del Ministerio de Medio Ambiente (castellà)
PDF
