Vilalba dels Arcs
| |||||
| Localització | |||||
  
| |||||
| Municipi de la Terra Alta | |||||
 | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Terra Alta | ||||
| Gentilici | Vilalbí, vilalbina | ||||
| Malnom | Catxaps | ||||
| Superfície | 67,3 km² | ||||
| Altitud | 450 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
658 hab. 9,78 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 282650 4555550{{#coordinates:41 | 7 | 20 | N | 0 | 24 | 39 | E | type:city(658)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Entitats de població |
1 | ||||
| Codi postal | 43782
| ||||
| Codi territorial | 431750
| ||||
Vilalba dels Arcs és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Situació i població
El terme municipal de Vilalba dels Arcs, de 67,09 km² d'extensió, es troba al sector septentrional de la comarca de la Terra Alta. Limita a l'est amb el terme de la Fatarella, al sud-est amb Gandesa, al sud-oest amb Batea, al nord-oest amb la Pobla de Massaluca i al nord amb el municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). S'estén entre la vall de Voravall i una sèrie d'elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta (548 m). Tot el territori és molt trencat i solcat pel barranc de les Capçades i d'altres que porten les aigües a l'Ebre a través de la vall de Voravall i la vall de les Comes.
Actualment, Vilalba dels Arcs té una població de 750 habitants aproximadament.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El gentilici és vilalbí, vilalbina, tot i que col·loquialment també se'ls anomena catxaps i catxapes.
Economia
Actualment la principal base econòmica és l'agricultura amb un predomini de la producció vinícola, també s'hi cultiva ametllers i oliveres. La Cooperativa Agrícola de la Germandat fou fundada el 1961 i elabora essencialment vins blancs, varietat garnatxa blanca i macabeu de la denominació d'origen Terra Alta, i olis. D'altra banda hi ha una incipient economia basada en la producció de tallers de confecció.
Història
El municipi de Vilalba dels Arcs formà part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i fou el comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. Al passar els béns de l'extingit orde del Temple als hospitalers, el 1317, continuà sota el domini d'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d'Ascó.
La despoblació del segle XIV provocada per les epidèmies féu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV hom creà la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons Anton Monner el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787), encara que la comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització. La comanda representà una època d'esplendor per a la població que es palesà en la construcció de la nova església, el segle XVII.
En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins el 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.
Durant la Guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts de soldats malferits i al fossar de la Confraria d'Engràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. El 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins el 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.
En les guerres carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins, encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera en els setges de Gandesa.
En la darrera guerra civil, al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila.
Llocs d'interès
- Els Porxos de la Plaça, tot i que antigament tot el carrer major estava travessat per porxos, sobre els quals s'hi alçaven les vivendes; en l'actualitat, tan sols es conserven els de la Plaça de la Vila. També són mostra d'una interessant arquitectura popular Casa Martell i Casa Coll, entre d'altres.
- L'Església Parroquial de Sant Llorenç començà a construir-se el segle XVI i es finalitzà l'any 1705, segons consta a la façana principal. És un edifici molt interessant perquè combina elements gòtics amb altres renaixentistes i barrocs. D'aquest estil destaquen la façana principal i l'esvelt campanar de 40 metres d'alçada. És obra de l'arquitecte Francisco Ibarguenz.
- La Capella de la Mare de Déu de Gràcia era la primitiva església i fou construïda en època templera. Originàriament era d'estil romànic, de transició al gòtic, tot i que sofrí modificacions posteriors. Actualment es troba fora de culte.
- El Calvari, al qual s'accedeix per un camí empinat i serpentejat, vorejat per altius xipres, on s'hi troben la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, d'estil barroc, i la Capella de la Mare de Déu de Montserrat. No molt lluny d'aquí estan els antics rentadors públics, anomenats "La Font", mostra d'arquitectura popular.
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Municipis de la Terra Alta | |
|---|---|
