Vilatge
Un vilatge (derivat del llatí vicus o villa) o aldea (derivat de l'àrab aldaya) és un nucli de població menor, habitualment sense jurisdicció pròpia[1] Contraposada al vilatge hi ha la vila. L'ús de un o l'altre terme depèn de la zona geogràfica. A gran part de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, el terme genèric poblet és més habitual. En alguns punts del País Valencià, s'empra aldea en preferència a poblet. A la Catalunya Nord s'utilitza exclusivament vilatge, siga gran o petit, en contraposició amb la vila. Si té jurisdicció pròpia però no és una vila, se'n pot dir comuna. Segurament això és tant per la proximitat amb la paraula francesa village com amb la paraula occitana vilatge, amb els mateixos significats.
El mot vilatge també ha estat aplicat especialment per a designar els pobles abandonats.
El mot aldea ha donat nom a dues poblacions catalanoparlants significants: L'Aldea (Montsià) i Aldaia (L'Horta)
Pobles abandonats
Al llarg de tota l'Edat mitjana hi hagué l'abandonament de llocs de poblament, a causa d'actes violents, de canvis econòmics, d'unes necessitats defensives diverses, de la pressió senyorial o de transformacions demogràfiques. Al final de les èpoques visigòtiques i andalusina s'abandonaren nombrosos vilatges.
Han estat excavats, per exemple, els del El Bovalar, Vilaclara, Solibernat i Els Safranals.
A l'Edat mitjana central, tot i ésser un moment de creixement demogràfic, s'abandonaren també vilatges, arran d'un procés d'encastellament (com ara, a la contrada de Segrià o a la de Guissona).
Finalment, el gran moment de l'abandonament foren els darrers segles medievals, l'època de la crisi demogràfica. Se'n poden esmentar els exemples dels vilatges de Caulès, l'Esquerda de Roda de Ter, Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, Sant Llorenç d'Ares, Oroners, Santa Creu, etc.
En estreta relació amb l'aparició dels vilatges abandonats, cal parlar del naixement dels masos rònecs.
L'estudi dels vilatges abandonats, que a Catalunya començà als anys seixanta, ha tingut una gran importància de cara al coneixement de molts aspectes de la vida en un poble medieval, que hom no podia conèixer mitjançant els testimonis escrits.[2]
Una altra època en què s'han abandonat uns quants pobles és l'actual, des del darrer terç del segle XX. Podem trobar exemples en zones desavinents per la climatologia o pel seu aïllament, com és el cas de diversos pobles pallaresos, per exemple (Montadó, Puig de l'Anell, Montesquiu, etc.).