Vés al contingut

Vincristina

De Viki.cat
Vincristina
Estructura química del fàrmac Vincristina
·
Nom sistemàtic (IUPAC)
methyl (1R,9R,10S,11R,12R,19R)- 11-(acetyloxy)- 12-ethyl- 4-[(13S,15S,17S)- 17-ethyl- 17-hydroxy- 13-(methoxycarbonyl)- 1,11-diazatetracyclo[13.3.1.04,12.05,10]nonadeca- 4(12),5,7,9-tetraen- 13-yl]- 8-formyl- 10-hydroxy- 5-methoxy- 8,16-diazapentacyclo[10.6.1.01,9.02,7.016,19]nonadeca- 2,4,6,13-tetraene- 10-carboxylate
Identificadors
Nombre CAS 57-22-7
Codi ATC L01CA02
PubChem 5978
DrugBank APRD00495
ChemSpider 5758
Dades químiques
Fórmula C46H56N4O10 
Pes mol. 824,958 g/mol
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat n/a
Unió proteica ~75%
Metabolisme Hepatic
Vida mitjana 19 a 155 hores
Excreció Majorment biliar, 10% en orina
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs D(AU) D(EUA)
R. dispensació ℞ Prescription only
Administració Exclusiament intravenosa

Vincristina, conegut anteriorment com a leurocristina, és un alcaloide aïllat de la planta amb flor pervinca (Catharanthus roseus). En forma de sulfat de vincristina, és un fàrmac utilitzat en la leucèmia aguda.

Descripció

La fòrmula empírica del sulfat de vincristina ès C46H56N4O10 H2SO4. A la vincristina es la coneix també amb els noms LCR i VCR. Per a ús farmacològic és un pols amorf de color blanc soluble en metanol i en aigua, però poc soluble en alcohol etílic al 95%. En la seva forma de sulfat de vincristina, en etanol al 98%, té un espectre ultraviolat amb màxims a 221 nm (E + 47100)

Ús en terapèutic

El sulfat de vincristina està indicat en leucèmia aguda.[cal citació] En combinació amb altres oncolítics s'utilitza per a tractar la malaltia de Hodgkin, limfomes malignes no Hodgkin, rabdomiosarcoma, neuroblastoma, tumor de Wilms, sarcoma osteogen, càncer de mama.[cal citació]

Farmacología

La vincristina entra a la cèl·lula a través d'un mecanisme de transport i s'enllaça a proteïnes tubulars. Durant la metafase de la mitosi, el fàrmac inhibeix la polimerització de la tubulina a microtúbuls. En virtut de la presència de la vincristina en l'interior de la cèl·lula durant el cicle complet cel·lular es veu possible l'aparició de citotoxicitat en la Fase-S. No s'han vist aquests efectes abans d'iniciar la mitosi.

Metabolisme

La vincristina es metabolitza principalment al fetge. Gairebé un 45% de la dosi administrada és convertida en aquest lloc a metabolits i productes de desfet.[cal citació]

Excreció

Un 50% de la dosi és retinguda en el cos al passar 48 hores, a les 72 hores pot detectar-se vincristina en l'orina. També s'excreta via biliar i per les femtes.[cal citació]

Reaccions secundaries

La vincristina pot causar leucopènia i anèmia a més de trombocitèmia temporal.[cal citació]

L'efecte secundari més important de la vincristina és la neurotoxicitat depenent de la dosi. Els símptomes estan relacionats amb l'alteració del sistema nerviós central i perifèric.[cal citació]

Interaccions

La vincristina pot ser utilitzada en combinació amb altres agents citostàtics com el metotrexat. Les interaccions entre la vincristina i els agents alquilants i el metrotexat durant el cicle cel·lular, poden produir una elevació de l'efecte citotòxic total.[cal citació]

Precaucions especials

La vincristina pot tenir un efecte teratogen potencial o altres efectes adversos sobre el fetus. S'estan estudiant els efectes de la droga sobre la fertilitat humana.[cal citació]