Violència masclista

La Violència masclista és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com ales amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada. La Violència masclista, també és el terme que ha usat el legislador català per regular el marc normatiu en relació a la violència contra les dones. La llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista utilitza l’expressió violència masclista perquè considera que el masclisme és el concepte que de manera més general defineix les conductes de domini,control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per la societat com a superior. La llei defineix, en la línia del que marca la ONU, que la Violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc del sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics puguin tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com ales amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com privada.

Concepte

El col·lectiu de prostitutes solen ser víctimes de la violència masclista

En funció del que diu la llei 5/2008 la violència masclista és aquella que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat. Segons l'ONU podríem classificar tres tipus de violència masclista:

• Violència física: Danys al cos i que comporten ferides, fractures i fins i tot la mort.
• Violència psicològica: Actes o conductes de desvaloració, humiliació, temorització, por,etc. Es diferencia en:
  • Maltractament: Que pot ser passiu (abandonament) o actiu (tracte degradant a la persona). Generalment es presenta sota la forma d'hostilitat verbal i gelosia.
  • Abús: S'aplica amb una metodologia i un objectiu. La víctima es perseguida amb crítiques, amenaces, injúries, calúmnies i accions per tal d'enderrocar l'autoestima i aconseguir un estat de desesperació.
  • Manipulació:Hi ha menyspreu a la víctima com a ser humà, pot haver-hi privació de llibertat, dret a prendre decisions, etc.
• Violència sexual: Imposició d'una relació sexual contra la voluntat (inclosa la inducció a la prostitució, l'exhibicionisme vers els nens, etc.)
• Abandonament: Es manifesta principalment contra nens, gent gran i discapacitats, tractant-se d'un maltactant passiu on no es proporciona abric, higiene, protecció i cures mèdiques, etc.
• Abús econòmic: Té lloc en no cobrir les necessitats bàsiques dels membres familiars o quan es fa un control dels diners, manipulació o xantatge a través dels recursos econòmics.

Teories explicatives

Hi ha diferents formes d'explicar com es genera aquesta violència masclista:

• Per un cantó la violència masclista és estructural i multicausal: La violència no es deu a trets singulars i patològics d’una sèrie d’individus, sinó que té trets estructurals d’una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.

• Per un altre cantó la violència masclista és instrumental: El poder dels homes i la subordinació de les dones, que és un tret bàsic del patriarcat, requereix algun mecanisme de submissió. En aquest sentit, la violència esdevé l’instrument que serveix per consolidar aquest domini. La violència no és un fi en si mateix sinó un instrument de dominació i control social i, en aquest cas, s’utilitza com a mecanisme de manteniment del poder masculí i de reproducció de la submissió femenina. D’aquesta manera, el factor principal de risc per a la violència masclista i de gènere és ser dona. I és que els homes maltractadors han après que la violència és la millor manera d’aconseguir control i dominar la dona.

• No existeixen característiques psíquiques diferents entre les dones maltractades i les no maltractades prèviament a l’inici de la violència, sinó que els trastorns i problemes psicològics de les dones maltractades són una conseqüència i no la causa de la violència. Aquest fet posa en dubte els enunciats d’algunes corrents que han recorregut a patologies com la histèria o el trastorn de la personalitat per dependència per explicar per què algunes dones romanen en una relació de violència o hi tornen.

• Existeixen grups de dones que, per les seves característiques personals o per la seva situació social o legal, necessiten una atenció específica que doni resposta a unes necessitats concretes de salut. Aquest és el cas de les dones amb discapacitat física o psíquica, les dones drogodependents, les dones immigrants, les dones en situació d’exclusió social, les dones que exerceixen la prostitució, les dones d’entorns rurals o les dones grans, entre d’altres. La vulnerabilitat en la qual es troben aquests col·lectius, pel que fa a la violència, obliga el conjunt de professionals de la salut a prestar-hi una atenció especial.

Teories sociològiques

• Teoria Dutton (Donald Dutton): Considera que el desenvolupament queda marcat per l'aprenentatge i pel macrosistema, on dominaria el sistema patriarcal on els homes aprendrien que els seus desitjos no han de ser criticats per les dones. En aquest sentit, l'home que maltracta és un home amb necessitat de controlar, amb models violents i escasses habilitats de resolució de conflictes, escasses habilitats comunicatives i amb desitjos de poder.

• Teoria Beck: Aaron Beck considera que les dones que necessiten ajuda psicològica són aquelles que triomfen professionalment, que treballen molt i la seva capacitat de relació està frustada i que considera que se'n pot sortir sola, sense necessitat de tenir un príncep blau que la salvi. Aquesta emancipació femenina no és ben acceptada per l'home que respon de forma violenta.

Teories feministes

La premissa general, considera que la violència de gènere i la masclista, és el reflex de la situació de desigualtat de poder en les relacions entre els homes i les dones. Destaquen les aportacions de Leonor Walker que compara la situació de la dona amb la síndrome de indefensió apresa. Walker, introdueix el concepte de El cicle de la violència compartida amb alguns autors han proposat que la violència masclista segueix un patró en espiral conformat per tres fases:

• Augment de la tensió: Al principi de la relació és rar que aparagui la violència física. Durant aquest període es mostra un comportament positiu. Cada membre de la parella mostra la seva millor faceta. A mesura que la relació continua, s’incrementa la demanda i l’estrès. Hi ha un increment de la conducta agressiva, més cap als objectes que cap a la parella Hi pot haver un augment de l’abús verbal i de l’abús físic. L’agressor responsabilitza la dona dels abusos, adduint motius diversos que justifiquen la seva conducta agressiva. Aquest fet dificulta la identificació de l’abús i confon la dona. La persona que pateix l’abús intenta modificar el seu comportament a fi d’evitar la violència. L’agressor s’incrementa en un intent d’aïllar cada vegada més la dona intenta augmentar el control.

• Aparició de la violència: Apareix la necessitat de descarregar nio. L’abusador decideix el moment i el lloc per desenvolupar l’episodi de violència, fa una elecció conscient de la part del cos que copejarà i com ho farà. Com a resultat de l’episodi, la tensió i l’estrès desapareixeran en el maltractador. Si hi ha intervenció policial, ell es mostra relaxat, mentre que la dona apareix confusa i excitada a causa de la violència patida. Com més ininterrompudament es completi el cicle, més violent serà.

• Lluna de mel o fase de reconciliació: Es caracteritza per ser un període de calma, sense violència i de manipulació afectiva. En aquesta fase pot succeir que el maltractador prengui al seu càrrec una part de la responsabilitat i doni a la parella l’esperança d’algun canvi de situació en el futur. Actua com si no hagués passat res, promet buscar ajut, no tornar a fer-ho, etc. Si no hi ha intervenció i la relació continua, hi ha una gran possibilitat que la violència faci una escalada i la gravetat de l’agressió augmenti. Aquesta etapa solament durarà un temps i es tornarà a reproduir el cicle. Com més temps continuï el cicle de manera ininterrompuda, més curta esdevindrà la tercera etapa. D’altra banda, com més vegades es completi tot el cicle, menys temps trigarà a tornar a iniciar-se; és a dir, es donarà amb més freqüència. Així, a l’inici de la relació, les tres etapes del cicle poden tardar un o dos anys a completar-se. Deu anys després, aquestes mateixes etapes es completen en un mes o potser menys. Si analitzem les tres fases de la violència, podem veure que no s’atura per si sola, que és un cicle difícil de trencar i que pot portar a una situació mortal. Tanmateix, encara que el cicle de la violència és molt freqüent en les relacions de parella en què es dóna violència física, no s’observa en tots els casos.

Teories psicològiques

• Teoria de la unió traumàtica: Es basaria en la dependència emocional que pateixen les dones víctimes de violència masclista, que acaben submises en una relació de poder.
• Teoria de la trampa psicològica: Explicaria que les dones segueixen patint aquest tipus de violència perquè es senten obligades a justificar l'esforç, el temps o altres recursos que han invertit en la relació.
• Teoria de costos i beneficis: Les dones maltractades realitzen una anàlisi de costos i beneficis on valoren si sortint tindran una opció millor. Si no ho fan és perquè creuen que fora de la relació serà pitjor.
• Teoria de l'abús moral: Decrita per Mary France Irigoyen explica que la dona maltractada és enganyada per l'acosador a través de la seducció, després és produeix un abús de poder que acaba amb un abús narcisista, o sigui la necessitat que l'altre perdi l'autoestima. Aquest procés té 3 fases:
• Seducció perversa
• Domini
• Violència

Forma moderada de violència

Recentment s’ha descrit una altra forma de relació violenta, anomenada forma moderada de violència, en què hi ha una situació contínua de frustració i amenaça, però només de manera ocasional apareix l’agressió física. Aquesta seria més difícil de detectar que les formes més severes d’abús. Al llarg del procés de la violència, les dones pateixen una pèrdua progressiva d’autoestima i de les esperances de canviar la situació, i augmenta la submissió i la por envers l’agressor. Per a ell és la ratificació que la seva estratègia funciona. Tot això fa difícil que la dona trenqui la relació. Per això, quan una dona demana ajuda, ha de rebre en tots els casos suports concrets per canviar la seva situació, i no se l’ha de culpabilitzar per les seves decisions. És important que comprengui que la violència continuarà i anirà en augment, i que no depèn d’ella la conducta del seu agressor, perquè sigui conscient del perill que corre.

Altres conceptes relacionats

La llei 5/2008, també defineix una sèrie de conceptes relacionats amb el concepte de violència masclista.

• Sensibilització: Conjunt d'accions pedagògiques i comunicatives encaminades a generar canvis i modificacions en l'imaginari social que permetin avançar cap a l'eradicació de la violència masclista.
• Prevenció: Conjunt d'accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista per mitjà de la reducció dels factors de risc, de cara a impedir-ne la normalització i encaminada a sensibilitzar la ciutadania, i de forma especial les dones, en el sentit que cap forma de violència és justificable o tolerable.
• Detecció: Posada en funcionament de diferents instruments teòrics o tècnics que permetin fer visible i identificar la problemàtica per mitjà de la reducció de factors de risc tant si apareix de forma precoç com de forma estable, i que permetin també conèixer les situacions en les quals s'ha d'intervenir, per tal d'evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat.
• Atenció: És el conjunt d'accions destinades a una persona perquè pugui superar les situacions i les conseqüències generades per l'abús en els àmbits personal, familiar i social, tot garantint-ne la seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i els procediments perquè pugui resoldre la situació.
• Recuperació: L'etapa del cicle personal i social d'una dona que ha viscut situacions de violència en què es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
• Reparació: El conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars, preses pels diversos organismes i agents responsables de la intervenció en l'àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda.
• Victimització secundària o revictimització: El maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits, quantitatius i qualitatius, de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d'altres agents implicats.
• Precarietat econòmica: Situació d'una persona que té una percepció d'ingressos igual o inferior a l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, que s'estableix anualment.

Formes de violència masclista

La violència masclista es pot exercir d'alguna de les formes següents:

• Violència física: comprèn qualsevol acte o omissió de força contra el cos d'una dona, amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany.
• Violència psicològica: comprèn tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona una desvaloració o un patiment, per mitjà d'amenaces, d'humiliació, de vexacions, d'exigència d'obediència o submissió, de coerció verbal, d'insults, d'aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
• Violència sexual i abusos sexuals: comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
• Violència econòmica: consisteix en la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d'una dona i, si escau, de llurs filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l'àmbit familiar o de parella.

La violència masclista es pot exercir d'una manera puntual o d'una manera reiterada.

Àmbits de violència masclista

La violència masclista es pot manifestar i adopta característiques concretes segons els àmbits següents i que la llei 5/2008 estructura en 5 grans àmbits (en negreta):

• Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física, psicològica, sexual o econòmica exercida contra una dona i perpetrada per l’home que n’és o n’ha estat el cònjuge o per la persona que hi té o hi ha tingut relacions similars d’afectivitat. Aquest tipus de violència, és el que la llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre defineix com a violència de gènere.

• Violència en l’àmbit familiar: consisteix en la violència física, sexual, psicològica i econòmica exercida contra les dones i les menors d’edat en el si de la família i perpetrada per membres de la mateixa família, en el marc de les relacions afectives i dels lligams d l’entorn familiar. No s’hi inclou la violència exercida en l’àmbit de la parella, definida en l’apartat anterior.

• Violència en l’àmbit laboral: consisteix en la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari si té relació amb la feina, i que pot adoptar dues tipologies:
  • Assetjament per raó de sexe: el constitueix un comportament no desitjat relacionat amb el sexe d’una persona en ocasió de l’accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l’ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
  • Assetjament sexual: el constitueix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.
• Violència en l’àmbit social o comunitari: comprèn les manifestacions següents:
  • Agressions sexuals: consisteixen en l’ús de la violència física i sexual exercida sobre les dones i les menors d’edat que està determinada per l’ús premeditat del sexe com a arma per demostrar poder i abusar-ne.
  • Assetjament sexual.
  • Tràfic i explotació sexual de dones i nenes.
  • Mutilació genital femenina o risc de patir-la: inclou qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o hi produeixi lesions, encara que hi hagi consentiment exprés o tàcit de la dona.
  • Matrimonis forçats.
  • Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes de violència contra les dones que es produeixen en aquestes situacions, com ara l’assassinat, la violació, l’esclavatge sexual, l’embaràs forçat, l’avortament forçat, l’esterilització forçada, la infecció intencionada de malalties, la tortura i els abusos sexuals.
  • Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones: com ara els avortaments selectius i les esterilitzacions forçades.
• Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin o siguin susceptibles de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.

A Catalunya

L'any 2012 els Mossos d'Esquadra de Catalunya van rebre unes 13.000 denúncies i van atendre 12.193 dones víctimes de violència masclista, de les quals 454 eren menors d'edat. Els Mossos van efectuar 6.196 detencions d'homes agressors.

Amb el desenvolupament de la llei 5/2008 s'han implementat una sèrie d'instruments de polítiques públiques que permeten actuar quan es detecta un cas de violència masclista. Aquests instruments serien:

• Xarxa d'atenció i recuperació integral per a dones víctimes des d'on es coordinen els recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l'atenció integral de les dones amb veïnatge a Catalunya, víctimes de violència de gènere. Està disponible en diversos idiomes.
• Servei permanent d'atenció psicològica, l'Institut Català de la Dona té una linia telefònica permanent durant tots els dies de l'any i durant 24 hores, per atendre demandes relacionades amb:
  • Peticions d'informació
  • Peticions d'informació sobre els recursos possibles
  • Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions
• Servei d'atenció psicològica, l'Institut Català de la Dona ofereix un servei d'intervenció psicològica en violència masclista, presencial i gratuït, per a orientar i assessorar a les dones que ho necessitin, i de forma especial a les dones víctimes de violència masclista. Aquest servei també s'ofereix a través del fiscalia especialitzada en violència de gènere del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan intervé en un procés judicial.

Xarxa d'atenció i recuperació integral

Provinent del Programa per a l'abordatge integral de les violències contra les dones la Xarxa d'atenció i recuperació integral en situació de violència masclista, té els següents instruments:

• Serveis d'atenció especialitzada i acolliment d'urgència: A nivell català, el servei es troba en funcionament 24 hores i 365 dies a l'any, i el duu a terme una professional especialitzada que es persona al lloc on es troba la dona després de rebre l'avís de l'ingrés d'urgència per part de les forces de seguretat. Inclou d'colliment, si és necessari, en casos d'urgència.
• Servei d'acolliment i recuperació: Són un servei especialitzat, residencial i temporal que ofereixen acolliment i atenció integral per possibilitar el procés de recuperació i reparació a les dones i a les seves filles i fills a càrrec. S'efectua mitjançant la proposta dels serveis socials.
  • Pisos pont: Són habitatges tutelats que ofereixen la substitució de la llar, amb caràcter temporal, com a continuació del procés iniciat en els Serveis d'Acolliment i Recuperació d'estada limitada, amb l'objectiu de continuar el pla de treball i facilitant la plena integració sociolaboral, mitjançant un suport personal, psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats. L'accés al pis pont és des de la casa d'acolliment en coordinació amb la Unitat d'Actuacions en matèria de Violencia Familiar de la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania. Es tracte d'habitatges tutelats que ofereixen la substitució de la llar amb caràcter temporal com a continuació del procés iniciat en les cases d'acolliment o servei d'acolliment. Permeten continuar amb el pla de treball, facilitant la plena integració socio-laboral, mitjançant suport personal psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats.
  • Pis de suport: El pis de suport és un servei d'acolliment temporal destinat a les dones i els seus fills i filles a càrrec, que es troben en situació de violència masclista, que han hagut d'abandonar el domicili familiar i que disposen de recursos personals i econòmics per fer front a aquesta situació però amb el suport personal, psicològic i jurídic de professionals del servei.Es tracte d'un acolliment temporal a víctimes, que han marxat de casa, però que estan integrades social i laboralment i poden fer vida autònoma amb un suport personal psicològic i jurídic de professionals externs.
• Punts de trobada: És un servei temporal destinat exclusivament a donar compliment al règim de visites dels infants amb els seus familiars, establert mitjançant resolució judicial o ordre administrativa.
• Centre d'intervenció especialitzada (CIE): Serveis especialitzats que ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació de les víctimes. També incideixen en la prevenció, sensibilització i implicació comunitària. L'accés es fa per derivació dels diferents serveis de la xarxa del territori.
• Assessorament: Els diferents serveis especialitzats han comprovat que la dona que fa les passes ben assessorada, en el seu moment del procés, es més fàcil que el procés judicial arribi fins al final i que, malgrat les dificultats que això sempre suposa per a la dona, sigui un element més que contribueixi a la seva recuperació i autonomia.

Altres formes de violència en l'àmbit familiar

• Maltractament infantil
• Maltractament a la persona gran
• Maltractament a discapacitats

Avaluació en violència masclista

S.A.R.A

El principal qüestionari per avaluar el risc en violència masclista és el SARA. Aquest qüestionari té la funció d'avaluar el risc en violència de gènere, violència contra la parella o violència masclista.No hi ha un barem que determini una puntuació mínima, sinó que és l'avaluador experimentat qui fa aquesta valoració. La SARA (Spouse Assault Risk Assessment) es basa en 20 factors que es classifiquen en 5 seccions:

• • Historial delictiu
  • Ajust psicosocial
  • Història de violència en parella
  • Delicte/agressió sexual relativa exclusivament a l'agressió denunciada.
  • Altres consideracions

Vegeu també

• Violència domèstica