Vitali Ginzburg

Vitaly L. Ginzburg

Fitxer:Виталий Лазаревич Гинзбург.jpg
Naixement	4 d'octubre de 1916 Moscou (Imperi Rus)
Mort	8 de novembre de 2009 (als 93 anys) Moscou (Rússia)
Nacionalitat	Soviètic Rus
Etnicitat	Jueu
Camp	Física teòrica
Institucions	Institut Lebedev de Física de Moscou
Universitat	Universitat Estatal de Moscou
Assessor acadèmic	Igor Tamm
Treball(s)	física de la matèria condensada física del Plasma
Premis importants	Premi Nobel de Física (2003)
Religió	Ateu

Premi Nobel

Premi Nobel de Física (2003)

Vitaly Lazarevitx Ginzburg (en rus: Виталий Лазаревич Гинзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.

Biografia

Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940 treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, sent entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945 és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.

Des de 1971 és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; de 1981 de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.

Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.

Recerca científica

Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del Plasma i l'astrofísica. En matèria condensada destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.

Durant la dècada del 1950 va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.

Premis i distincions

• Orde del Mèrit de 1a classe (4/10/2006) – per la seva destacada contribució al desenvolupament de la ciència nacional i molts anys de fructífera tasca
• Orde del Mèrit de 3a classe (3/10/1996) – per destacats èxits científics i la formació de personal qualificat
• Orde de Lenin
• Orde de la Bandera Roja del Treball (2)
• Orde de la Insígnia d'Honor (2)
• Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945
• Medalla d'Or Lomonóssov (1995) - pels èxits destacats en els camps de la Física Teòrica i l'Astrofísica
• Medalla d'Or Vavilov (1995) - per una tasca destacada en la física , incloent una sèrie d'articles sobre la teoria de la radiació de manera uniforme per fonts mòbils
• Premi Nobel de Física (2003) (compartit amb el seu compatriota Alexei Alexeevich Abrikosov i el nord-americà Anthony James Leggett) - per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa
• Premi Wolf (1994/1995)
• Premi Lenin (1966)
• Premi Stalin (1953)

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Física 2003