Voltor negre
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
El voltor negre (Aegypius monachus) és el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs. Pot arribar als 110 cm de llargària i als 295 cm d'envergadura.
Descripció
Té un aspecte diferent al voltor comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca.
La silueta amb el vent de cua sembla un gran rectangle i si el duu de bec sembla una rata-pinyada gegant.
Presenta una coloració uniforme, marró xocolata els individus més grans, negre-marró els més joves i amb les zones pàl·lides sense plomes, conspícues a una distància raonable, al cap i a les potes. En ocells vells es poden veure bandes més pàl·lides a les cobertores petites i també tenen un collar marró brut més pàl·lid. Les zones pelades són rosades en els joves i d'un gris-blau pàl·lid en els més grans.
Rar i escàs, principalment a territoris arbrats de turons o muntanyes. Cria, des de març fins al juliol, en petites colònies disperses, en grans nius de branques sobre arbres. Sovint se'l veu remuntant pausadament molt enlaire, però també ressegueix les faldes de turons i muntanyes a poca altura. S'alimenta de carronya i pot foradar pell i tendons amb el seu bec.
Es troba més amunt en l'ordre jeràrquic que el voltor comú davant d'un cadàver.
Enllaços externs
