Wiborada
| Fitxer:Wiborada1430.jpg Miniatura amb Santa Wiborada al ms. Cimelia Sangallensia (ca. 1430) | |
| religiosa, anacoreta i màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Guiborat, Weiberrat o Weibrath |
| Naixement | segle IX actual cantó d'Aargau (Suïssa) |
| Defunció | 2 de maig de 926 prop de l'abadia de Sankt Gallen (Suïssa) |
| Enterrament | abadia de Sankt Gallen |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 5 de gener de 1047, Roma per Climent II |
| Festivitat | 2 de maig |
| Fets destacables | primera dona canonitzada pel Vaticà |
| Orde | Monges benedictines |
| Iconografia | hàbit benedictí, amb un llibre i una destral o alabarda |
| Patronatge | bibliotecaris (només a Suïssa) i enquadernadors (Suïssa) |
Santa Wiborada de Sankt Gallen (Guiborat o Weibrath) (Cantó d'Aargau, Suïssa, final del s. IX - Sankt Gallen, ca. 926) fou una anacoreta, monja benedictina i màrtir, a més de ser la primera dona canonitzada formalment per la Santa Seu.[1] És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Biografia
Membre d'una família noble de Suàbia, a l'actual Suïssa, acompanyà el seu germà Hatto quan aquest es feu monjo benedictí a l'abadia de Sankt Gallen. Hi restà i s'ocupà de fer roba i d'ajudar en l'enquadernació dels llibres de la biblioteca.[2]
Va fer-se anacoreta i va assolir fama per la seva austeritat. En 925 va predir la invasió dels hongaresos. Ajudà els monjos a amagar els llibres de la biblioteca (era el gran tresor del monestir) i el vi. No va voler escapar, sinó restar-hi per pregar per la població. Va ser morta a cops de destral pels invasors.
A Suïssa és venerada com a patrona dels bibliotecaris.
Referències
- ↑ Jones, Terry. «Wiborada». Patron Saints Index. [Consulta: 2 maig 2007].
- ↑ McNamara, Robert F. (Rev.). «St. Wiborada». Saints Alive. St. Thomas the Apostle Church, 20-02-2007. [Consulta: 2 maig 2007].
