Tungstè
Plantilla:Tungstè El tungstè, també conegut com a wolframi, és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74. És un metall gris metàl·lic sota condicions estàndards sense aliar. El tungstè només es troba a la Terra combinat en compostos químics. Les menes més importants són la wolframita i la scheelita. L'element pur té unes característiques físiques fortes, especialment el fet que té el punt de fusió més alt de tots els metalls sense aliar i el segon més alt de tots els elements després del carboni. També és remarcable la seva alta densitat, 19,3 vegades la de l'aigua. Aquesta densitat és lleugerament superior a la de l'urani i un 71% més que la del plom.[1] El tungstè acostuma a ser fràgil[2] i dur amb petites quantitats d'impureses, fent-lo difícil de treballar. Tanmateix, el tungstè molt pur és més dúctil, i es pot tallar amb una serra d'arquet.[3]
La forma sense aliar s'utilitza principalment per a aplicacions elèctriques. Molts dels aliatges del tungstè tenen força aplicacions, més notablement en filaments de bombetes incandescents, tubs de raigs X, i superaliatges. La duresa del tungstè i la seva alta densitat li donen aplicacions militars, ja que és útil en projectils de penetració. Els compostos de tungstè s'utilitzen tot sovint industrialment com a catalitzadors.
El tungstè és l'únic metall de la tercera sèrie de transició que es troba en biomolècules, i l'element utilitzat per éssers vius més pesat conegut.[4][5]
Història
El 1779, Peter Woulfe, estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element.
El 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un àcid (anomenat "àcid túngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.
El 1783, a Espanya, els germans Juan José de Elhúyar i Fausto de Elhúyar i Zubice troben un àcid a partir de la wolframita idèntic a l'àcid túngstic. Aconseguixen aïllar el nou element per mitjà d'una reducció amb carbó vegetal en el laboratori de la Societat Basca, a Vergara. Publiquen Anàlisi químic del volfram i examen d'un nou metall que entra en la seva composició descrivint aquest descobriment.
La paraula tungstè procedix del suec; tung es traduïx com "pesant" i sten, "pedra", és a dir, "pedra pesant". La paraula wolframi procedix de les alemanyes wolf i rahm, podent significar "poc valor".
Abundància i obtenció
Hi ha tungstè sobretot a Bolívia, Estats Units (a Califòrnia i Colorado), Xina, Portugal, Rússia i Corea del Sud. No obstant això, durant l'any 2002 el 75% del tungstè procedia de la Xina.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Vegeu també
Referències
- ↑ Daintith, John. Facts on File Dictionary of Chemistry, 4th ed.. New York: Checkmark Books, 2005.
- ↑ Lassner, Erik; Schubert, Wolf-Dieter. «low temperature brittleness». A: Tungsten: properties, chemistry, technology of the element, alloys, and chemical compounds. Springer, 1999, p. 20– 21. ISBN 9780306450532.
- ↑ Stwertka, Albert. A Guide to the elements, 2nd ed.. New York: Oxford University Press, 2002.
- ↑ McMaster, J. and Enemark, John H. «The active sites of molybdenum- and tungsten-containing enzymes». Current Opinion in Chemical Biology, 2, 2, 1998, p. 201–207. DOI: 10.1016/S1367-5931(98)80061-6. PMID: 9667924.
- ↑ Hille, Russ. «Molybdenum and tungsten in biology». Trends in Biochemical Sciences, 27, 7, 2002, p. 360–367. DOI: 10.1016/S0968-0004(02)02107-2. PMID: 12114025.
Enllaços externs
- Tungstè a la Gran Enciclopèdia Catalana
- Propietats, fotografies, història i fitxa de dades de seguretat
- Tungstè a WebElements.com