Xampinyó silvestre
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
|
Agaricus campestris | |||
El xampinyó silvestre o camperol (Agaricus campestris, del llatí campester, perque creix al camp) és un bolet de la divisió dels basidiomicets i comestible.
Descripció
Barret amb esquames (semblants a una escata de peix) blanquinoses, poc denses, sobre un fons també blanquinós. Làmines que, en tallar o trencar el bolet, aviat es tornen fosques, finalment negres. Cama blanca, amb anell, sovint tacada de negre per les espores. Carn invariable-que no pateix alternacions. Olor no remarcable. (ATENCIÓ: no confondre amb Lepiota brunneoincarnata, un bolet molt tòxic, que pot arribar a ser mortal, sol sortir en els boscos, en els marges dels camins i en llocs oberts.) Informació extreta de CAÇADORS DE BOLETS
El seu barret blanquinós és arrodonit de tendre i planer convex de vell. La seva carn és blanca i consistent. En alguns cassos té escames de color marró. Té làmines de color rosat que s'enfosqueixen fins a quedar gairebé negres quan envelleix. El seu peu es pot separar. És blanc amb una anella i robust. Per sota l'anella sol tenir vires marronoses.
Hàbitat
Viu en prats i clarianes herboses, en els mesos de més calor.
Gastronomia
És un comestible excel·lent, que fins i tot pot menjar-se cru. Són més bons que el xampinyó cultivat (Agaricus bisporus). Curiosament, mentre en alguns països se'l considera el millor, en d'altres se'l refusa.
