Xavier Rodríguez Barrio
⋅Xavier Rodríguez Barrio (Lugo, 1956) és un poeta gallec.
Va ser conegut com a poeta des de molt jove. Va pertànyer al col·lectiu dels Novísimos, en una primera època de poesia lligada al socialrealisme, amb poemaris com Pranto irmán (1973), Verbas violentas na dor de conciencia (1974, Premi de poesía Guimaraes, Portugal) i Pranto para Castelao vivo e morto (1975, Premi de poesía Castelao, Ourense). La seva integració en el grup Cravo Fondo va suposar una segonda època creativa caracteritzada per un alè èpic més gran, amb títols com Antífona da redención (1977, Premi Galicia de poesía) i Herdo e alucinación en Fisterra (1981).
El 1984 va obtenir el Premi Celso Emilio Ferreiro, de Vigo, amb Os laberintos da xerfa, llibre amb el qual va aconseguir la seva maduresa expressiva. A aquest, el seguiren uns altres títols igualment rellevants i celebrats, com Os aposentos silenciados (1987, accésit Premi Esquío), Celebración do Gozo (1989, Premi Esquío i finalista del Nacional de Poesía), Alba no muro (1990, Premi Eusebio Lorenzo Baleirón)[1], Torre para os días (1992, antología), Antiga claridade (1992, Premi Martín Códax i de la Crítica Espanyola) i Calado testamento (2011, Premi de poesía Cidade de Orense) i Premi Fervenzas Literarias por "Mellor Libro de poemas en galego do ano 2012".