Xavier Romeu i Juvé
Xavier Romeu i Juvé (Barcelona 1941 - els Monjos, Alt Penedès, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor i polític independentista i marxista català. La seva família havia estat lligada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell de ben jove s'inicià en la resistència política al franquisme i en l'esquerra independentista. Estudià filologia romànica a Tarragona.
Del 1968 al 1970 se n'anà a Praga a fer estudis de lingüística i de teatre, i allà va prendre contacte amb el Cercle de Praga, les idees del qual aplicà després a la fonologia catalana. Participà activament en els fets de la Primavera de Praga, experiència que l'afermà en el seu socialisme internacionalista. Després viatjà per diversos països europeus, on feia alhora els seus estudis i feines que li cobrissin les despeses. Finalment tornà a Catalunya, i fou professor de gramàtica històrica i de fonologia a Tarragona, i també féu classes de fonologia i de dicció catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona, alhora que feia part del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Col·laborà amb la Universitat Catalana d'estiu.
Fou primer presentador de l'acte que l'independentisme català organitza al Fossar de les Moreres cada 11 de setembre a Barcelona. El 1978 entrà en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i va fer part del 1979 ençà dels Comitès Central i Executiu i Cap del consell de redacció de la revista Lluita. El 1980 impulsà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Morí en un accident de trànsit.
Obres
Filologia
- Breu diccionari ideològic (1976)
- Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1983)
- Manual de fonologia catalana (1983)
Teatre
- Natàlia (1966)
- Els mites de Bagot (Premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Marsella, 1967)
- Ni de septentrió, ni de migdia, ni de llevant, ni de ponent, gent, o a tot arreu se'n fan de bolets, quan plou (Premi "Teatre de camí" de Cantonigròs, 1968)
- Ànimes de càntir (1969)
- Alícia en terra de meravelles (1969)
- Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany)
- Calaix de sastre (1971, amb Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i els Putxinel·lis Claca)
- Estat d'emergència (1972)
- La revolta dels animals (1975; adaptació de la novel·la de George Orwell; no arribada a representar per problemes administratius)
Narrativa
- Allò que és intocable (Premi de contes Víctor Català als Jocs Florals de Caracas, 1966)
- El que fa el vell de casa sempre està bé (1970; adaptació d'un conte d'Andersen)
- La mort en punt (1976; premi Víctor Català de la Nit de Santa Llúcia, 1975)
- A frec del meu nom (1976; inèdita)
- Alternativa zero (1978; inèdita)
- Ascendent Escorpió (1979)
- Deu pometes té el pomer (Premi de literatura eròtica "La somrisa vertical", 1980, amb altres autors del col·lectiu Ofèlia Dracs)
Política
- Debat sobre els Països Catalans (1977, editor)
- Ascendent Catalunya (1987)
Enllaços externs
- Arxiu de textos de Xavier Romeu a la secció catalana del Marxist's Internet Archive [1] (amb llicència GFDL).