Yrjö Vesterinen
Plantilla:Pilot de trial Yrjö Vesterinen, Vesty (Kokkola, Finlàndia Occidental, 7 de desembre de 1952)[1] és un ex-corredor finlandès de trial. Va ser-ne campió del món 3 vegades consecutives (1976-1978), esdevenint el primer multicampió de la història d'aquest esport. També va guanyar els Sis Dies d'Escòcia de Trial el 1980 i va ser 11 anys campió de Finlàndia.
Va destacar pel seu pilotatge impecable i precís.
Resum biogràfic
Després d'un començament amb bicicleta, a 16 anys debutà en competició amb una Plantilla:Bike de 100 cc. En aquella època ja residia a Hèlsinki , on s'havia traslladat per a estudiar. Al cap de poc temps passà a pilotar una Bultaco i després una Plantilla:Bike Cota 247, amb la qual es proclamà Campió de Finlàndia Júnior el 1969.[2]
El 1970 obtingué el seu primer títol nacional absolut, fet que arribaria a repetir fins a arribar als dotze. Aquell mateix any, aprofitant que se celebrava una prova del Campionat d'Europa a Finlàndia, Yrjö s'hi inscrigué i finalitzà quart. L'any següent, a només 18 anys, participà en quatre proves del campionat (que aleshores era l'equivalent a l'actual Campionat del Món) acabant la temporada setè a la general, destacant el seu segon lloc en la prova celebrada a Suècia.
De cara a la temporada de Plantilla:TEC, acceptà l'oferta de Bultaco i n'esdevingué pilot oficial, disputant tres proves del campionat europeu i aconseguint la seva primera victòria al trial de Suècia. El Plantilla:TEC participà en cinc de les deu proves puntuables, finalitzant setè del campionat.
1974, Dedicació plena
L'any 1974 fou el del seu llançament definitiu. Decidí de deixar la seva família i domicili a Finlàndia per tal de poder participar a plena dedicació en l'encara anomenat Campionat d'Europa (tot i disputar-se'n ja una prova als EUA). Així doncs, se n'anà a viure a Alemanya i començà a entrenar assíduament amb un altre oficial destacat de Bultaco, el vuit vegades Campió de França Charles Coutard.
Ja aleshores el pilotatge de Vesterinen començava a crear escola, amb un estil de conducció diferent a l'emprat pels britànics, definit per molts com a elegant i molt fi. Però el que potser sorprenia més era la seva forma d'afrontar l'esport del trial, d'una manera molt professional. Era capaç de repetir les zones una i altra vegada en els entrenaments, i tenia molta cura de la seva imatge i la dels seus patrocinadors.[3]
El Plantilla:TWC donà als seus competidors un seriós avís del que els esperava, ja que malgrat un començament fluix (per manca d'entrenament), finalitzà el Campionat del Món acabat d'estrenar en segona posició, darrere Martin Lampkin.
1976, El primer dels tres títols
En la segona edició del mundial, l'any Plantilla:TWC, començà amb victòria a la primera prova, disputada a Irlanda del Nord, essent el primer pilot no britànic a aconseguir-ho. Des d'aquell moment, començà a encadenar triomfs i segons llocs fins a proclamar-se vencedor del Campionat del Món abans d'acabar la temporada. Durant els anys Plantilla:TWC i Plantilla:TWC fou el rei indiscutible del trial, sumant així els seus tres títols consecutius.
L'any Plantilla:TWC, el jove nord-americà Bernie Schreiber, company de marca i pilot innovador, li prengué el títol i Vesterinen acabà sotscampió. Els problemes de Bultaco a partir de 1980 obligaren tots dos campions a canviar d'aires. Yrjö passà llavors a Montesa, i amb una Cota 349 guanyà els Sis Dies d'Escòcia de Trial (essent també el primer pilot no britànic a aconseguir-ho) i finalitzà tercer al campionat del món.
1983, Retirada
El Plantilla:TWC tornà a Bultaco, que intentava superar la crisi amb el llançament de la Sherpa 199B, coneguda com la sis marxes. Però les coses havien canviat i era l'hora de joves pilots com ara Gilles Burgat o Eddy Lejeune. Això féu que el Plantilla:TWC Vesterinen participés al mundial esporàdicament i el Plantilla:TWC es retirés definitivament de la competició, després d'haver fet un meritori cinquè lloc als Sis Dies d'Escòcia, essent ja un dels únics pilots amb Bultaco.
Actualitat
Com molts dels seus coetanis, Vesterinen no va abandonar el trial completament. Després de fixar definitivament la seva residència a Anglaterra, va crear la marca d'equipament i accessoris per a trial Apico, que ara com ara és una de les més importants al mercat britànic. També ha estat vist habitualment com a motxiller i ajudant del seu fill Mika, en proves de l'actual Campionat Europeu, el Mundial Júnior i el Campionat britànic de trial.
Palmarès
A banda els èxits aquí reflectits, Vesterinen va establir tota mena de fites, com ara aquestes:
- Primer pilot a aconseguir un triplet al Campionat del Món (1976-1978)
- Primer pilot no britànic a guanyar els Sis Dies d'Escòcia (1980)
- Únic pilot no britànic a guanyar el Campionat britànic (1982)
- Notes
- ^ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats
- ^ Fins al 1974 el Campionat era d'Europa, i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
Referències
- ↑ «The kings... Vesterinen Yrjö» (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). trialonline.org. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ «Yrjö Vesterinen» (en {{#invoke:llengua|nom|finès}}). moottoriurheilumuseo.fi. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ todotrial.com
- ↑ «Vesterinen Yrjö» (PDF) (en {{#invoke:llengua|nom|anglès}}). trialonline.org. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- «Yrjo Vesterinen, tres veces campeón del mundo de trial» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). todotrial.com. [Consulta: Plantilla:Data consulta].