Zaplanisme
.jpg)
Zaplanisme (o zaplanistes) és el nom amb el que es conegut al grup de polítics valencians, vinculats inicialment Partit Popular de la Comunitat Valenciana, que segueixen o han seguit en els darrers anys els postulats i interessos polítics de l'expresident de la Generalitat Valenciana i del Partit Popular de la Comunitat Valenciana Eduardo Zaplana.
El terme "zaplanisme" comença a utilitzar-se després de la sortida de Zaplana de la presidència de la Generalitat per a formar part del govern a Madrid de José María Aznar, l'any 2002. Eduardo Zaplana nomena successor al front del govern valencià a José Luis Olivas, però serà Francesc Camps el nou candidat a presidir la Generalitat i a dirigir el PPCV, encara que com a secretari general. Una vegada Camps aconsegueix la presidència de la Generalitat a les eleccions autonòmiques de 2003, es fixa com a objectiu prendre per complet el control del partit.
Els seguidors de Zaplana, que havien ostentat càrrecs a les diverses administracions valencianes des de l'arribada al poder el 1995, són desplaçats progressivament d'aquestos càrrecs [1] el que desemboca en un enfrontament amb el president Camps i els seus seguidors, anomentas "campsistes", en contraposició al "zaplanisme". Una disputa que ha viscut el seu darrer episodi el 2008 amb el Congrés Provincial del PP a Alacant on el zaplanista José Joaquín Ripoll es disputà i guanyà la reelecció com a president provincial amb l'alcalde de Benidorm i reconegut campsista Manuel Pérez Fenoll.[2] Ripoll és considerat el màxim representant del zaplanisme, que actualment es manté a la província d'Alacant en algunes institucions on el Partit Popular governa, com la Diputació d'Alacant o alguns importants ajuntaments.[3]
Destaquen alguns polítics zaplanistes com Julio de España que fou president de les Corts Valencianes a la primera legislatura del govern Camps; Gema Amor, consellera als governs de Zaplana primer, i de Camps després, i actual diputada de Turisme a la Diputació d'Alacant; Alicia de Miguel també consellera als dos executius; o l'expresident de la Diputació de València i antic membre d'Unió Valenciana, Fernando Giner. També és conegut el cas de polítics que han canviat de bandol, sempre des de les files del zaplanisme cap al campsisme, com és el cas dels consellers Serafín Castellano o Rafael Blasco.
El conflicte entre zaplanistes i campistes ha provocat diverses escissions en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Així per exemple, a Benidorm Gema Amor va abandonar el PP per a presentar-se a les llistes del Centre Democràtic Liberal (CDL).[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ "Camps promociona a gent del seu entorn al segon esglaó" (elpais.com) Notícia apareguda el 7-07-2007.
- ↑ "Ripoll reelegit president del PP a Alacant" (cadenaser.com). Notícia apareguda el 4-12-2008.
- ↑ "El darrer reducte del zaplanisme" (elpaís.com) Notícia apareguda el 15-09-2007.
- ↑ La zaplanista Gema Amor pide a su ex partido, el PP, ser alcaldesa de Benidorm notícia a La Vanguardia del 31 de maig de 2011 (castellà)