Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim

Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o Ziyàdat-Al·lah (en àrab أبو محمد زيادة الله بن إبراهيم, Abū Muḥammad Ziyādat Allāh ibn Ibrāhīm) (788-838), tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).

Va succeir el seu germà Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah (I) ibn Ibrahim.

Fou un dels més grans de la dinastia. Va fer front a la revolta més greu dels àrabs dirigida per Mansur ben Nasr al-Tunbudhi, que dominava el castell de Tunbudha, al costat de Tunis, i al que van secundar molts caps àrabs (824) i van dominar després de diverses lluites amb resultats alterns, tot el país menys Gabes i la seva regió, però l'emir va poder sufocar la revolta amb l'ajut dels berbers del Djarid, i el cap rebel es va rendir i fou executat.

Va iniciar la conquesta de Sicília el 827, enviant a l'illa al cadi de Kayrawan Asad ben al-Furat i desviant així als guerrers cap una empresa exterior. El 829 va concedir una amnistia general a tots els antics rebels del país i des llavors el territori va viure en pau. Entre el treballs d'obra civil més destacats cal esmentar la restauració de la mesquita de Kayrawan.

Va morir el 10 de juny del 838 i el va succeir el seu germà Abu Ikal al-Aghlab ben Ibrahim.