Zona d'Elusió
La Zona d'Elusió (en anglès: Zone of Avoidance, que es pot traduir com a Zona d'Evitació, o Zona d'Elusió) és l'àrea del cel nocturn que es enfosquida per la galàxia local, la Via làctia.
Origen del terme
La Zona d'Elusió va ser anomenada Zone of Few Nebulae (Zona de Poques Nebuloses) l'any 1878 en un informe de l'astrònom anglès Richard Proctor que es referia a la distribució de les "nebuloses" en el General Catalogue of Nebulae de Sir John Herschel.[1]
Coneixements generals
La pols interestel·lar i les estrelles en el pla de la Via Làctia (el pla galàctic) obstrueix la vista de aproximadament un 20 % del cel extragalàctic en el rang de longitud d'ona visible. Com a resultat, els catàlegs òptics de galàxies són molt incomplets en la proximitat del pla galàctic.
Desenvolupaments moderns
En els anys més recents, molts de projectes han intentat omplir la llacuna del nostre coneixement causat per la Zona d'Elusió. La pols i el gas de la Via Làctia causen l'extinció en les longituds d'ona visibles, i les estrelles del primer pla es poden confondre amb les galàxies del fons. De totes maneres, l'efecte de l'extinció cau a longituds d'ona llargues, com en l'infraroig i la Via Làctia és eficaçment transparent en les longituds d'ona de ràdio. Inspeccions de l'infraroig, com l'IRAS i el 2MASS, ens han donat una imatge completa del cel extragalàctic. Àdhuc dues galàxies grans pròximes, Maffei 1 i Maffei 2, van ser descobertes dins la Zona d'Elusió per Paolo Maffei degut a la seva emissió infraroja l'any 1968. Així i tot, aproximadament un 10% del cel encara és difícil d'observar degut a que els objectes extragalàtics poden ser confusos amb estels de la Via Làctia.
Els projectes d'observació de la Zona d'Elusió en la longitud d'ona de ràdio, particularment usant la línia d'emissió de 21 cm de transició de l'espín de l'hidrogen de paral·lel (F=1) a antiparal·lel (F=0) [2] (conegut en el llenguatge astronòmic com a HI), han detectat moltes galàxies que no es podrien detectar en l'infraroig. Són exemples de galàxies detectades a partir de la seva a emissió HI la galàxia de Dwingeloo 1 i la Dwingeloo 2.
Notes
Referències
- Kraan-Korteweg, Renée C.; Ofer Lahav «The Universe behind the Milky Way». The Astronomy and Astrophysics Review, 24-05-2000 [Consulta: 9 febrer 2008].
- R. C., Kraan-Korteweg; L. Staveley-Smith, J. Donley, P.A. Henning (November 5, 2003). "The Universe behind the Southern Milky Way". Maps of the Cosmos - ASP Conference Series, Unió Astronòmica Internacional [Consulta: 9 febrer 2008]