Àngel Rodamilans i Canals

Àngel Rodamilans i Canals (Sabadell, 1 de maig del 1874 - 27 de juliol del 1936) va ser sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista, especialment de música religiosa. Víctima de la persecució religiosa de l'inici de la Guerra civil espanyola, se n'ha iniciat el procés de beatificació i ha estat proclamat servent de Déu.

Biografia

Amb 6 anys entrà a l'escolania de la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell; al cap de tres anys -i fins al 1890- ingressà a l'Escolania de Montserrat, on estudià música amb els pares Millán Agostino i Joan B.Guzmán. Del 1890 al 1899 féu d'organista al monestir benedictí de El Pueyo, a Barbastre. Els dos anys següents visqué a Barcelona, on estudià al Seminari diocesà, mentre rebia classes de piano d'Enric Granados fins a ordenar-se sacerdot el 1901.

Un cop acabada la seva formació, tornà a Sabadell, a l'església de la Puríssima Concepció on havia estat escolà, ara per ser mestre de música de l'escolania i, del 1903 al 1915, organista i mestre de capella. A l'any 1915, guanyà les oposicions a mestre de música i organista de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa, per estar-s'hi fins al 1923. En aquest període fundà el Cor Montserrat (1919-1921) i fou instrumentista de contrabaix, tible i tenora a la cobla Catalònia, de Granollers.

El 1923 ingressà al monestir de Montserrat, on exercí de prefecte de l'escolania (1926-1929), de professor de piano i, fins a la seva mort, de director musical de la missa matinal dels escolans. Continuà l'obra de restauració musical del santuari encetada pel seu mestre Guzmán: formà tota una generació de músics i millorà el nivell de l'Escolania. Compaginà aquestes ocupacions amb la tasca de compositor, escrivint obres vastes i complexes per a cor i acompanyament.

En esclatar la Guerra Civil, intentà amagar-se a Sabadell. Reconegut, fou assassinat a la Serra d'en Camaró a les poques hores, el 27 de juliol de 1936. El procés de beatificació, juntament amb el d'altres 22 membres del monestir també morts llavors, s'incoà en 1992.

Obra musical

Entre la seva gran producció musical religiosa, són notables per la seva elegància i frescor les nombroses cançons religioses i profanes (vora un centenar) per a una veu i acompanyament, generalment amb text de Jacint Verdaguer, que escriví, i sovint publicà a expenses seves. Però si s'ha de destacar un peça, seria el Magnificat de 1935, que és una composició coral plena d'atreviment i gosadia, amb nombroses descripcions impressionistes, pensada per a una celebració litúrgica solemne i de durada, i que exigeix un cor ben entrenat.

No només la seva aportació a la fama musical montserratina és indiscutida, sinó que, a més, se'l considera un dels grans compositors de música religiosa catalana dels temps moderns.

També se li coneixen dues sardanes.

Cançons

Moreneta de la serra (1909), La Margarida (1912), Lo llit d'espines (1915), El Vostre Nom (1925), Cançons i caparrons (1927), La mare de Déu un lliri plantava, La Margarida, Llegenda de Sant Nicolau, Himne de Sant Nicolau, Oh Jesuset dolç, Maria bressant

Cançons amb lletra de Jacint Verdaguer

Anem a Betlem
Ara n'és el mes de maig
El bàlsam
Cançó de maig
Cançó de la Moreneta
Càntic al Sagrat Cor de Jesús
Entre lliris (1911), a tres veus i orgue
El gira-sol
La Mare de Déu (1913)
Moreneta en sou
El nom de Maria
Rosa Vera (1910), per a tres veus blanques i orgue

Composicions vocals amb lletres d'altres autors

Lloes d'homenatge i honor al Sacratíssim Cor de Jesús, Goigs a llaor de l'apòstol Sant Pere : patró d'Abrera, i Goigs a llaor de la Verge de la Renclusa, l'ermitana de les Maleïdes, amb lletres del P. Hilari d'Arenys de Mar

Letrilla á Maria : á solo y coro unisonal (1911), lletra de Restituto del Valle

Flor de lliri (1932), sardana per a piano i veu amb lletra de Conrad Aixelà

Música religiosa coral

Coplas para el Via-Crucis, per tres veus i cor, amb lletra d'Ignasi Cura
Inviolata es Maria per a sis veus i orgue
Laudibus cives. Himne al gloriós P. Sant Benet (1935)
Magnificat (1935), per a a quatre i sis veus i orgue
Missa in honorem Sanctæ Ceciliæ (1933), per a quatre veus i orgue
Missa matinal (1931)
Salve montserratina (1915) i (1916)

Composicions instrumentals

Dos versos para vísperas (primer tono) (1893), per a orgue
Esclat (1900), sardana sobre motius populars

Bibliografia

Hilari d'Arenys de Mar (text), Àngel Rodamilans (música) Primer llibre de goigs: col·lecció de cent goigs Barcelona: Montaner y Simón, 1949, 2 volums
Gregori Estrada i Gamissans Àngel Rodamilans, compositor, monjo de Montserrat (1874-1936) a Revista Musical Catalana XXIX (1987), p. 12-14
Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca Barcelona: L'autor, 1996
Bernat Vivancos i Farràs Àngel Rodamilans, evocació i recerca Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997

Enllaços externs

El carrer del Pare Rodamilans en el nomenclàtor de Sabadell.
Completa biografia, per Bernat Vivancos