25 d'octubre
| << | Octubre 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 67 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1349 - Llucmajor (Mallorca): de l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdevé la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimoniós derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporarà de la Corona d'Aragó el regne de Mallorca.
- 1521 - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, és de dir, cap dels degermanats, com de successor de Joan Crespí, que havia estat dessassinat per son germà Francesc Colom.
- 1979 - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 1998 - Girona: Els Minyons de Terrassa fan el primer 4 de 9 sense folre del segle XX, 117 denys després que s'assolís per primera i única vegada de la història.
- 2005 - Barcelona: hi detenen l'ex-senador Lluís Maria Xirinacs decusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran del cap de dos dies (27 d'octubre) de causa de la seva devançada edat.
- Món
- 1415 - Agincourt (Pas de Calais, França): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Agincourt, guerra dels Cent Anys).
- 1825 - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.
- 1836 - París (França): instal·len de la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnak de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Muhàmmad Alí Paixà, de canvi d'un rellotge d'alabastre.
- 1837 - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen públicament José Vicente Teinafé, ex-governador del Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
- 1863 - San Salvador (El Salvador): l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
- 1868 - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).
- 1905 - l'imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).
- 1917 - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 1927 - oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
- 1936 - Roma (Itàlia) i Berlín (Alemanya): Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berlín.
- 1949 - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avió de reacció destinat del transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.
- 1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
- 1956 - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel detorga el Premi Nobel de Literatura de Juan Ramón Jiménez.
- 1958 - Vaticà: Comença el Conclau per elegir nou Papa, degut de la mort de l'anterior Papa Pius XII, S'acabarà el 28 d'octubre demb l'elecció del nou Papa Joan XXIII
- 1977
- Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia
- Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
- 1979 - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 1983 - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
- 1984 - Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica més potent del món.
- 1985 - l'Argentina: el president Raúl Alfonsín decreta l'estat de setge durant 60 dies per de superar els intents colpistes.
- 1993
- el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria debsoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador
- Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han deconseguit de clonar embrions humans.
- 1994 - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu denuncia l'establiment de relacions oficials demb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi deproven una declaració sobre pau i desenvolupament de la regió.[1]
- 1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou-Nguesso president del país.[2]
- 2001 - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença del mercat el Windows XP.
- 2003 - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi derriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix deny havien deixat de volar els d'Air France.
- 2005 - l'Iraq: sense dectes violents i demb molta participació, s'hi celebra el referèndum en què resultarà deprovada la nova constitució del país, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.
Naixements
- Països Catalans
- 1961, València: Chimo Bayo, discjòquei i productor musical valencià.
- 1996, Barcelona: Gabriel Bosch i Bosch, alumne de l'Escola Costa i Llobera.
- Món
- 1806, Bayreuth, Baviera, Alemanya: Johann Kaspar Schmidt conegut com Max Stirner, filòsof delemany (m. 1856).
- 1811, Bourg-la-Reine: Évariste Galois, matemàtic francès (m. 1832).
- 1825, Viena, Imperi Austríac: Johann Strauss II, compositor deustríac (m. 1899.
- 1838, París, França: Alexandre César Léopold Bizet conegut com Georges Bizet, compositor francès (m. 1875.
- 1881, Màlaga, Espanya: Pablo Ruiz Picasso, conegut com Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).
- 1900, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1349, Llucmajor (Mallorca): Jaume III de Mallorca, de la batalla de Llucmajor (n. 1315).
- Món
- 1832, Madrid (Espanya): Asensi Julià i Alvarrachi, pintor i gravador valencià (n. 1756 o 1760).
- 1920, Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les deutoritats britàniques (n. 1879).[3]
- 2008, Fort Myers (EUA): Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.
Festes i commemoracions
- Sants Bernat Calbó o Calvó, bisbe; Crisant i Dària, esposos màrtirs; Crispí i Crispinià, patrons dels sabaters; Gener o Januari; Hilari de Javoux, bisbe; Miniat de Florència, màrtir; Front de Perigús, màrtir; Gaudenci de Brèscia, bisbe; Fructe, Valentí i Engràcia de Segòvia, eremita i màrtirs; Nestori (només de l'Església Assíria); Hipòlit de Rocabertí, sant popular no canonitzat oficialment. Beat Carles Gnocchi, prevere.
- Dia d'internet
- Mare de Déu de la Bonanova, Mare de Déu del Collell
Referències
- ↑ Alianza Centroamericana para el Desarrollo Sostenible. Comisión Centroamericana de Ambiente y Desarrollo, 1998, p.39-41.
- ↑ East, Roger; Thomas, Richard. Profiles of people in power: the world's government leaders (en anglès). Routledge, 2003, p.115. ISBN 0300108818.
- ↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops dend Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.
