Nascut el 1180 al Mas de Porpres (anomenat després Mascalbó i des del segle XVI incorporat a Reus), al camí de Reus a Salou, al si d'una família de cavallers. Va estudiar Dret a Lleida i va treballar com a jurista i funcionari de la cúria de l'Arxidiòcesi de Tarragona. El 1214, després d'una greu malaltia, va ingressar al monestir de Santes Creus, que era del Cister, monestir del qual va ser elegit primer abat.
Font amb Sant Bernat Calbó davant del monestir de Santes Creus, on va ser monjo i abat.Cripta de la catedral de Vic, primitiu lloc d'enterrament del bisbe Bernat Calbó.
En 1238 va unir-se a la croada que havia de conquerir la taifa de València. Portà ajut material als setges de Borriana i València. Quan aquesta va caure, Bernat va oficiar la primera missa que es va fer a la mesquita central de la ciutat, consagrada com a catedral cristiana. Va rebre privilegis sobre terres del regne valencià, que visità per segon cop en 1242. Com a jurista, va ajudar a preparar els Furs de València que havien de regir el país.
Va morir a Vic el 26 d'octubre de 1243 i va ser enterrat a la Catedral de Vic.
Veneració
Beatificat per Alexandre IV en 1260, va ser canonitzat el 26 de setembre de 1710 per Climent XI. La seva festa es el 25 d'octubre.
Al segle XVIII, el seu cos és va traslladar a una urna d'argent, obrada per l'orfebre Joan Matons, a una capella de la Catedral de Vic. El 1936, però, el sepulcre va ser profanat i les restes van desaparèixer-ne, llevat d'algunes relíquies.
Hom va fer-li un altar al Santuari de Misericòrdia de Reus i al segle XIX fou declarat fill il·lustre d'aquesta ciutat, on també té una avinguda dedicada creada als anys vuitanta. Algunes relíquies seves són a la Prioral de Sant Pere de Reus.
Bibliografia
Eufemià Fort i Cogul. Sant Bernat Calbó abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1979. ISBN 8430014489
