89 Aquarii
| Dades d'observació Època J2000 Equinocci J2000 | |
|---|---|
| Constel·lació | Aquari |
| Ascensió recta | 23h 09m 54.8996s |
| Declinació | -22° 27′ 27.401″ |
| Magnitud aparent (V) | 4.726 |
| Característiques | |
| Tipus espectral | G7III |
| Índex de color U-B | 0.39 |
| Índex de color B-V | 0.65 |
| Astrometria | |
| Velocitat radial (Rv) | -4,8 km/s |
| Moviment propi (μ) | RA: 35,92 mas/Any Dec.: -7,79 mas/any |
| Paral·laxi (π) | 6,26 ± 1,06 mas |
| Distància | Error de l'expressió: Operador < inesperat anys-llum (Error de l'expressió: Operador < inesperat pc) |
| Magnitud absoluta (MV) | 5,334 |
| Detalls | |
| Massa | 1,1 M☉ |
| Radi | 1,1 R☉ |
| Lluminositat | 1,2 L☉ |
| Temperatura | 5,000–6,000 K |
| Metal·licitat | ? |
| Rotació | ? |
| Edat | ? anys |
| Òrbita binària visual | |
| Companya | 89 Aquarii B |
| Semieix major (a) | 0.2" |
| Inclinació (i) | 286° |
| Altres designacions | |
CCDM J23099-2227AB, GSC 06401-01356, IRC -20630, TD1 29655, 89 Aqr, HD 218640, JP11 3594, TYC 6401-1356-1, RST 3320AB, HD 218641, 2MASS J23095490-2227272, UBV M 26867, CD-23 17771, HIC 114375, PLX 5606, UBV 19827, CPD-23 8278, HIP 114375, PPM 274652, uvby98 100218640 AB, GC 32262, HR 8817, SAO 191687, YZ 112 15563, GCRV 14541, IDS 23046-2300 AB, WDS J23099-2227.
| |
| Referències a bases de dades | |
| SIMBAD | dades |
| Font de dades: | |
| Catàleg Hipparcos, CCDM (2002), Catàleg d'Estrelles Brillants (5ena ed. rev.) | |
89 Aquarii és una estrella de la constel·lació d'Aquari de magnitud aparent 4,71. Es tracta d'una estrella gegant groga; posseeix una magnitud absoluta de -1,29 i la seva velocitat radial negativa indica que l'estrella s'acosta al sistema solar. 89 Aquarii és un sistema d'estrelles format per dues components. La component principal A és una estrella de magnitud 4,73. La component B és de magnitud 6,2, separada per 0,4 segons d'arc d' A i amb un angle de posició de 007 graus.
Observació
Es tracta d'una estrella situada a l'hemisferi celeste austral, molt a prop de l'equador celeste; el que comporta que pugui ser observada des de totes les regions habitades de la Terra, exceptuant el cercle polar àrtic. A l'hemisferi sud sembla circumpolar només en les àrees més internes de l'Antàrtida, sent de magnitud 4,7 és visible a ull nu en condicions de foscor del cel adequades. El millor període per a la seva observació és entre els mesos d'agost i desembre. El període de visibilitat és pràcticament el mateix en els dos hemisferis degut a la seva posició propera a l'equador celeste.