Adrianòpolis
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Adrianopolis». |
Adrianòpolis fou una ciutat de la Regió de Tràcia avui coneguda com Edirne, a la confluència del riu Tunja (antic Tonzos) amb el Maritza (antic Hebros) i a la província d'Edirne o Adrianòpolis a Turquia. El seu nom traci original fou Uskudama; els macedonis la van anomenar Orestias o Oresteia; va prendre el nom del emperador Adrià que la va ampliar durant el segle II.
El 322 Constantí el Gran va derrotar Licini I prop de la ciutat. Fou teatre de la gran batalla d'Adrianòpolis entre els romans i els visigots el 9 d'agost del 378, amb victòria dels gots.
Fou assetjada sense èxit pels àvars el 586 i conquerida pels búlgars el 914. Els petxenegs la van assetjar el 1049 i un altre cop el 1078. Durant la Quarta Croada, El 14 d'abril de1205 fou també teatre d'un altra batalla d'Adrianòpolis important entre els búlgars i l'emperador de l'Imperi Llatí de Constantinoble, Balduí de Flandès, que fou derrotat i fet presoner. Després va retornar a ser possessió bizantina i va patir diversos atacs búlgars. Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, va ser assassinat en aquesta ciutat per Miquel IX Paleòleg el 1305, desencadenant la Venjança Catalana.
En total es van produir a la ciutat o el seu entorn no menys de 13 batalles importants abans de la conquesta otomana.
Fou conquerida pels otomans el 1362 i en fou sovint residència de la cort a partir del 1365 fins el 1457, i capital del 1402 al 1453. Vegeu Edirne