Alady
| ||||||||||||||
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q231002 |  Catalunya | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Carles Saldaña i Beut, conegut amb el nom artístic d'Alady, (València, el 6 d'octubre de 1902 - Barcelona, l'11 de setembre de 1968) va ser un artista de music-hall, una de les figures més populars del Paral·lel barceloní.
Biografia
Pertanyent a una modesta família, després d'exercir oficis com el de botones d'un cabaret barceloní, començà actuar com artista de varietats. Sembla ésser que, al principi, no aconseguí molt d'èxit, degut a la indumentària europea (esmoquin i bombí), que trencava la imatge tradicional del caricat vestit de pallasso. També el seu humor s'adaptava més a l'estil parisenc, per l'agudesa i enginy de que feia gala.
Quan assolí un cert èxit a Barcelona, actuant amb la Chelito, anà a Madrid i tampoc arribà a agradar del tot per la novetat que representava enfront altres còmics tradicionals. Però en retornar a Barcelona aconseguí triomfar en el teatre Poliorama, i de bell nou a Madrid triomfà igualment, al costat de Ramper i Carlos Gardel.
Des d'aquell moment, la figura d'Alady es feu popular. Sabia perfectament conjugar el diàleg d'acudits amb el públic, el ball i la caricatura. Com a tertulià radiofònic fou escoltat per milers d'oients i intervingué, malgrat que en papers secundaris, en algunes pel·lícules.
En ocasions recordava un chansonier còmic de París. Si bé va recórrer Espanya, fou a Barcelona on es convertí en una vertadera institució popular. Se l'anomenà a vegades El rei del Paral·lel i actuava quasi permanentment en els teatres Còmico, Victòria i Apolo.
Junt als còmics Lepe i Heredia havia format companyia de revistes per assolir grans èxits.
Espectacles
- 1951. Usted dirá!. Teatre Còmic de Barcelona
- 1953. Diviértase conmigo, amb Bella Dorita. Teatre Romea de Barcelona.
- 1954. Viudos de verano, amb Bella Dorita. Teatre Còmic de Barcelona.
- 1956. Mujeres y música, teatre Apol·lo de Barcelona.
- 1964. ¡Ay que chicas!, Teatre Apolo de Barcelona.
- 1965. Clementina no rellisquis. Al Teatre Candilejas de Barcelona.
Filmografia
- 1930. El amor solfeando. Director: Robert Florey
- 1934. ¡Viva la vida!. Director: Josep Maria Castellví
- 1934. El tren de las 8,47. Director: Raymond Chevalier
- 1935. Sesenta horas en el cielo. Director: Raymond Chevalier
- 1935. El paraíso recobrado. Director: Xavier Güell
- 1936. Don Viudo de Rodríguez. Director: Jerónimo Mihura
- 1953. Esa pareja feliz. Directors: Luis García Berlanga i Juan Antonio Bardem
- 1961. Juventud a la intemperie. Director: Ignacio F. Iquino
- 1962. Las estrellas. Director: Miquel Lluch
- 1965. Un rincón para querernos. Director: Ignacio F. Iquino.
- 1966. La tía de Carlos en mini-falda. Director: Ignacio F. Iquino
- 1968. La Mini tía. Director: Ignacio F. Iquino.
- 1968. El Baldiri de la costa. Director: Josep Maria Font
- 1968. La viudita Ye-Ye. Director: Joan Bosch
Discografia
- El Rey Del Music Hall Español - Alady. 1 CD(s) - Discogràfica: Blue Moon. Any 1998.
Bibliografia
- Carles Saldaña i Beut. Rialles, llàgrimes i "vedettes" (memòries d'Alady). Editorial Bruguera. Barcelona, 1965.
- Miquel Badenas. Carles Saldaña i Beut. Alady, l'últim rei del Paral·lel. Editorial Mediterrània. Barcelona, 2001.
- Sebastià Gasch. El Molino. Memorias de un setentón. DOPESA. Colección Espectáculo, 2. Barcelona. 1972.
Enllaços externs
- La seva discografia es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya