Bella Dorita
  | ||
|---|---|---|
 |
||
| Nom real: | María Yáñez García | |
| Naixença: | 23 de febrer de 1901 Cuevas del Almanzora | |
| Defunció: | 27 de juny de 2001 (als 100 anys) Barcelona | |
María Yáñez García, coneguda amb el nom artístic de Bella Dorita (Cuevas del Almanzora, Almería 23 de febrer 1901 - Barcelona, Residència Geriàtrica Virgen del Pilar, 27 de juny 2001)[1] va ser una vedet espanyola afincada a Barcelona que va començar a treballar en el món de l'espectacle als 17 anys. El nom artístic de "Dorita" li posà per una amiga francesa que s'anomenava Dorée i "bella" perquè així l'anomenava l'empresari de l'Apol·lo.
Va emigrar amb dotze anys per a establir-se a Barcelona on va treballar en una fàbrica de joguines i en un taller de brodats. Als quinze anys va fugir amb el que seria el seu primer marit i als disset va guanyar un concurs de bellesa al Royal Cabaret, on començà la seva carrera artística.[2] Va ser vedet del Folies Bergère de París, cosa que només ha aconseguit una altra espanyola, Norma Duval.
Es va casar tres vegades. Va ser la vedette indiscutible d'El Molino dels anys 40 i 50. Es retirà de l'escena l'any 1964 amb l'espectacle Historias del Paralelo estrenat al teatre Victòria de Barcelona. L'any 1991, va rebre la Medalla al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona. Està enterrada al cementiri de Collserola. A Cuevas del Almanzora hi ha un edifici que duu el nom de Bella Dorita.
Trajectòria professional
- 1952. Quina nit!. Teatre Romea de Barcelona.
- 1953. Diviértase conmigo, amb Alady. Teatre Romea de Barcelona.
- 1954. Viudos de verano, amb Alady. Teatre Còmic de Barcelona.
- 1955. La núvia ha perdut el ram de Salvador Bonavia. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
- 1955. Noi o noia? de Salvador Bonavia. Estrenada al Teatre Talia de Barcelona
- 1958. Rita Hilton, hotel de lujo. Estrenada al Teatre Talia de Barcelona.
- 1964. Historias del Paralelo. Teatre Victòria de Barcelona.
- 1964. Los verdes. Teatre Victòria de Barcelona. Amb Escamillo i Carmen de Lirio.
Referències
- ↑ Notícia de la seva mort
- ↑ Jesús Portavella. Ajuntament de Barcelona. Dicccionari-nomenclàtor de les Víes de Barcelona, 2010. ISBN 978-84-9850-216-9.
Bibliografia
- Miquel Badenas. El Paral·lel, història d'un mite. Pagès, editors. Col·lecció Guimet, 26. Lleida, 1998.
- Sebastià Gasch. El Molino. Memorias de un setentón. DOPESA. Colección Espectáculo, 2. Barcelona. 1972.