Albert de Quintana i Combis

Albert de Quintana i Combis (Torroella de Montgrí, Província de Girona, 1834 - Girona, 1907) fou un polític i escriptor català, pare de Pompeu de Quintana i Serra. Conegut per les seves idees liberals utilitaristes, participà a la revolució de 1868, i durant la monarquia d'Amadeu I fou nomenat governador civil d'Osca. Fou diputat del Partit Liberal Fusionista per Torroella de Montgrí del 1876 al 1886 i Intendent general d'hisenda a Cuba l'any següent. Introduí algunes mesures renovadores en agronomia a les seves propietats de Torroella, a més de participar activament a les exposicions d'agricultura nacionals i internacionals.

Com a escriptor, fou premiat per l'Acadèmia de Bones Lletres el 1858, i amb el pseudònim de Lo cantor del Ter també fou premiat en els Jocs Florals de 1859, 1860, 1869 i 1870; endemés en fou mantenidor el 1873 i president el 1874 . Endemés, tingué un destacat paper les relacions amb els felibres de Provença, ja que formà part de la delegació catalana que anà a Avinyó el 1874 i a les Festes Llatines de Montpeller amb Felip Pedrell, Marià Aguiló i Fuster, Teodor Llorente i Francesc Matheu i Fornells. També fou candidat per La Renaixença a presidir el Primer Congrés Catalanista, però fou derrotat per Valentí Almirall.

Vegeu també