Francesc Matheu i Fornells
Francesc Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, nét d'indians i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. Fou el pare de Roser Matheu i Sadó, poetessa i biògrafa.
Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels Jocs Florals, i el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres i participà en les assemblees de la Unió Catalanista. Durant la primera guerra mundial fou un decidit aliadòfil, fomentà nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de chevalier de la Legió d'Honor. El 1914 presidí l'Orfeó Català i el 1910 l'Ateneu Barcelonès.
Com a editor, el 1870 s'encarregà de La Gramalla i el 1884 fundà l'Editorial Catalana, on publicà les obres de Marià Aguiló, Emili Vilanova, Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. I amb Isidre Reventós i Amiguet, fou l'iniciador de la pubicació El llibre de l'amor, compost de poesies amoroses de tots els poetes catalans. S'oposà, però, fins últim moment a acceptar les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".
Hom l'ha identificat com un representant típic de l'esperit tradicional de la Renaixença catalana.
Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com Fèlix d'Altamira.
El fons personal de Francesc Matheu es conserva a la Biblioteca de Catalunya. També se'n conserva una part al Museu d'Història de Barcelona.
Obres
- Cançons alegres d'un fadrí festejador (1878)
- El reliquiari (1878)
- La copa. Brindis i cançons (1883)
- Poesies (1899)
Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[1]
- Primavera (1884). Premi de la Flor Natural
- Festa (1888). Premi de l'Englantina d'or
- Tardania (1897). Premi de la Flor Natural[2]
- El mestre Everart Vogel. (Barcelona, 1913)
- Poesia (1914). Premi de la Viola d'or i d'argent. (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")[3]
- Ascensió (1916) (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- Purificació (1917) (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- L'ombra d'en Monturiol (1917). 3r accèssit a l'Englantina d'or. (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- Tríptich. De la terra al cel (1918). 2n accèssit a la Viola d'or i d'argent.
- Per la mare (1920). (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- Cançó de la campana vella (1920) (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- La mare vella (1921). Premi a la Viola d'or i d'argent. (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
- Les fronteres (1921). 1r accèssit a l'Englantina d'or.
- Cançons de desesperança (1922). Accèssit al Premi Extraordinari del Mantenidors. (Amb el pseudònim "Fèlix d'Altamira")
Referències
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs
- «Francesc Matheu i Fornells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- Matheu i Fornells, Francesc - Endrets - Geografia Literària dels Països Catalans
- Fons de Francesc Matheu de la Biblioteca de Catalunya
