Altair
[[Fitxer:
 |250px]]Altair a la constel·lació de l'Àguila.
| |
| Dades d'observació Època J2000.0 Equinocci J2000.0 (ICRS) | |
|---|---|
| Constel·lació | Àguila |
| Ascensió recta | 19h 50m 46,9990s [1] |
| Declinació | +08° 52′ 05,959″[1] |
| Magnitud aparent (V) | 0.77 [1] |
| Característiques | |
| Tipus espectral | A7V[1] |
| Índex de color U-B | +0,08 [2] |
| Índex de color B-V | +0,22 [2] |
| Índex de color V-R | 0,0 [1] |
| Índex de color R-I | +0,14 [2] |
| Variable del tipus | Delta Scuti[1] |
| Astrometria | |
| Velocitat radial (Rv) | −26,1 ± 0.9 [1] km/s |
| Moviment propi (μ) | RA: 536,87 [1] mas/Any Dec.: 385,57 [1] mas/any |
| Paral·laxi (π) | 194,45 ± 0,94[1] mas |
| Distància | Error de l'expressió: Operador < inesperat anys-llum (Error de l'expressió: Operador < inesperat pc) |
| Magnitud absoluta (MV) | 2,21 |
| Detalls | |
| Massa | 1,79 [3] M☉ |
| Radi | 1,63 a 2,03 [3] R☉ |
| Lluminositat | 10,6 [4] L☉ |
| Temperatura | 6.900 a 8.500 [3] K |
| Metal·licitat | [Fe/H] = −0,2 [3] |
| Rotació | 8,9 hores [4] |
| Edat | <109 [5] anys |
| Altres designacions | |
| Referències a bases de dades | |
| SIMBAD | dades |
Altair (Alpha Aquilae / Alpha Aql / α Aquilae / α Aql / Atair) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Àguila i la dotzena estrella més brillant del cel nocturn. És una estrella de seqüència principal de tipus A amb una magnitud aparent de 0,77 i és un dels vèrtexs del Triangle d'estiu; els altres dos són Deneb i Vega.[1][5][7]
Altair rota ràpidament, amb una velocitat a l'equador d'aproximadament 286 km/s.[3] Un estudi va revelar que Altair no és esfèrica, sinó aixafada pels pols a causa del seu ritme de rotació.[8] Altres estudis interferomètrics amb múltiples telescopis han fotografiat i confirmat aquest fenomen.[3]
El seu nom prové del terme àrab que significa «volador», de la frase نسر الطائر (an-nasr aţ-ţāir) «l'àliga voladora». A vegades el seu nom es troba com a Atair.
Estrella
Altair es troba a 16,8 anys-llum (5,14 parsecs) de la Terra i és una de les estrelles visibles a ull nu més properes.[9] Juntament amb Beta Aquilae i Gamma Aquilae, forma la línia d'estrelles ben coneguda sovint anomenada com a l'la família de l'Àguila.[10]
Altair és una estrella de seqüència principal de classe A amb aproximadament 1,8 vegades la massa del Sol i 11 vegades la seva lluminositat.[3][4] Altair té un rati de rotació molt elevat; el seu període de rotació és d'aproximadament 9 hores.[4] Com a comparació, l'equador del Sol necessita al voltant de 25 dies per fer una rotació completa. Aquesta ràpida rotació fa que Altair sigui un esferoide oblat; el seu diàmetre equatorial és al voltant d'un 20% més gran que el seu diàmetre polar.[3]
Mesures per satèl·lit fetes el 1999 pel Wide-Field Infrared Explorer van mostrar que la brillantor d'Altair varia lleugerament (menys d'una mil·lèsima part d'una magnitud).[11] Com a resultat, el 2005 es va identificar com a variable Delta Scuti. La seva corba de llum es pot aproximar afegint un nombre de sinusoides, amb períodes que varien entre 0,8 i 1,5 hores.[12]
Companyes visuals
L'estrella de seqüència principal de tipus A té la designació d'estrella múltiple WDS 19508+0852A i té tres companyes visuals, WDS 19508+0852B, C, i D. El component B no està físicament a prop d'A malgrat que al cel ho sembla.[2]
Plantilla:Componentbox begin Plantilla:Componentbox component Plantilla:Componentbox component Plantilla:Componentbox component Plantilla:Componentbox end
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 NAME ALTAIR -- Variable Star of delta Sct type, database entry, SIMBAD. Accedit en línia November 25, 2008.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 HR 7557, database entry, The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed. (Preliminary Version), D. Hoffleit and W. H. Warren, Jr., CDS ID V/50. Accedit en línia November 25, 2008.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Imaging the Surface of Altair, J. Monnier et al., Science 317, #5836 (July 20, 2007), pp. 342–345, Plantilla:Doi, Bibcode: 2007Sci...317..342M, PubMed: 17540860. Accedit en línia November 25, 2008. See second column of Table 1 for stellar parameters.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Resolving the Effects of Rotation in Altair with Long-Baseline Interferometry, D. M. Peterson et al., The Astrophysical Journal 636, #2 (January 2006), pp. 1087–1097, Plantilla:Doi, Bibcode: 2006ApJ...636.1087P; see Table 2 for stellar parameters.
- ↑ 5,0 5,1 Altair, entry, The Internet Encyclopedia of Science, David Darling. Accedit en línia November 25, 2008.
- ↑ Entry 19508+0852, The Washington Double Star Catalog, United States Naval Observatory. Accedit en línia November 25, 2008.
- ↑ Summer Triangle, entry, The Internet Encyclopedia of Science, David Darling. Accedit en línia November 26, 2008.
- ↑ Altair's Oblateness and Rotation Velocity from Long-Baseline Interferometry, Gerard T. van Belle, David R. Ciardi, Robert R. Thompson, Rachel L. Akeson, and Elizabeth A. Lada, Astrophysical Journal 559 (October 1, 2001), pp. 1155–1164, Plantilla:Doi, Bibcode: 2001ApJ...559.1155V.
- ↑ p. 194, The Brightest Stars: Discovering The Universe Through The Sky's Most Brilliant Stars, Fred Schaaf, Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc., 2008, ISBN 978-0-471-70410-2.
- ↑ p. 190, Schaaf 2008.
- ↑ Plantilla:Format ref http://www.iop.org/EJ/article/0004-637X/619/2/1072/60499.text.html
- ↑ Altair: The Brightest δ Scuti Star, D. L. Buzasi et al., The Astrophysical Journal 619, #2 (February 2005), pp. 1072–1076, Plantilla:Doi, Bibcode: 2005ApJ...619.1072B.
Enllaços externs
- Imatge d'Altair d'alta resolució (en anglès).
- Altair a SolStation (en anglès).