Andròmeda (mitologia)

Andròmeda era la filla de Cefeu i Cassiopea. Els seus pares van ser castigats perquè Cassiopea es creia la més bella de les Nereides, la qual cosa causà la ira de Posidó, qui assolà amb inundacions, i envià la Balena (Cetus) a Etiòpia, la qual atacava contínuament. Segons l'oracle d'Ammon, Andròmeda havia de ser sacrificada per evitar el càstig del qual era víctima el poble d'Etiòpia. El sacrifici era la mort per la Balena, Cetus.

Quan Perseu tornava de matar la Medusa, volant gràcies a les seves sandàlies alades obsequi de les Nàiades, va veure Andròmeda i se'n va enamorar. Va baixar a la platja per parlar amb Cefeu i Cassiopea. Els va demanar de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre. Els pares van acceptar. Perseu va lluitar amb el monstre marí i el va matar utilitzant el cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui la mirava encara que estigués morta. Perseu i Andròmeda es casaren, i foren col·locats dalt del cel com a les constel·lacions de Perseu i Andròmeda per Atena.

Heleu fou un dels seus fills amb Perseu.

Representacions

La figura de Andròmeda encadenada a la roca representa un aspecte feble de la dona arquetípica que troba en l'home el seu defensor natural. Aquesta visió ha inspirat moltes obres d'art clàssiques. L'estructura del mite es repeteix també en moltes pel·lícules en les que una dona indefensa és rescatada per l'heroi, atorgant a aquest l'oportunitat de lluir-se.

Andròmeda en l'art

Andròmeda; Pintura de Ticià
Andròmeda Joachim Wtewael, Louvre
Andromeda encadenada a les roques (Rembrandt, 1630)
Pintura d'Edward Poynter
Els pares d'Andròmeda remercien Perseu per haver-la salvat (1679) Pierre Mignard
Andròmeda encadenada a la roca per les Nereides (1840) de Théodore Chassériau
Andròmeda de Piero di Cosimo
(1892) de M. Arosa
Andròmeda. Escultura de Domenico Guidi.
Andròmeda i Perseu de Giorgio Vasari,
Dibuix d'Eugène Delacroix
Andròmeda de Carlo Saraceni
Paul Gustave Doré va pintar Andròmeda exposada al monstre marí el 1869
«Perseu allibera Andròmeda» de Peter Paul Rubens
(oli sobre plafó, 100x138,5 cm, Gemäldegalerie, Berlín)